BarcelonaLlorenç Soldevila –mort inesperadament als 72 anys, segons s'ha sabut aquest dissabte– parlava de Geografia literària, el projecte que el va mantenir ocupat durant les últimes dècades, amb un entusiasme encomanadís.

Després de dedicar-se a la docència a secundària i a l'estudi d'autors com Mercè Rodoreda, Jacint Verdaguer i Miquel Martí i Pol, Llorenç Soldevila (Monistrol de Montserrat, 1950) va emprendre un repte d'una gran ambició: cartografiar tots els llocs dels Països Catalans que han donat fruits literaris, ja fos en forma de novel·la, conte, poema o article periodístic. “És una feina inacabable, amb la qual m’he proposat d’incardinar les lectures al paisatge”, explicava el 2015.

Centenars de lectures i excursions

Soldevila es va posar a treballar en el primer volum de Geografia literària el 2004. Onze anys després –havent fet centenars de lectures i d’excursions per fotografiar els llocs dels quals ha trobat exemples– ja havia publicat, sempre a Pòrtic, sis dels onze volums previstos: “Vaig començar amb les comarques barcelonines, vaig continuar amb les comarques tarragonines, i després d’explorar les Terres de Lleida em vaig adonar que tenia una quantitat de material tan gran per a Barcelona que a la ciutat hi havia de dedicar tres llibres”. Va dedicar dels volums restants a les comarques gironines, les Illes Balears i les Pitiüses i el País Valencià. A principis d'any, Soldevila va fer un exercici de síntesi de la seva feina a Universos literaris, on recollia 85 semblances dels principals autors presents als onze volums precedents, entre els quals hi ha Ramon Llull, Josep Pla, Montserrat Roig, Ausiàs March i Baltasar Porcel.

El projecte Geografies literàries suma més de 6.000 pàgines, i té com a complement, també impressionant, la pàgina web Endrets –vinculada a la Universitat de Vic, on Soldevila va ser professor els últims anys–, que recull 9.366 textos geolocalitzats de més de 1.100 autors.

Soldevila va estudiar també la Nova Cançó i el poeta Jeroni Zanné. Va impulsar premis com l'Agustí Bartra i va participar en la creació de revistes com Art i esplai i Faig. A més d'elaborar llibres de text destinats a ensenyar llengua i literatura –cas dels populars Solc i Garba– va dirigir la col·lecció Les Eines de l'editorial Proa.