Marta Puig (Lyona): “Llegir ‘Torpe’ em va animar a dibuixar”
La realitzadora i il·lustradora recomana una de les primeres novel·les gràfiques de Jeffrey Brown, que narra en primera persona un amor a distància
Va ser en una llibreria de Londres on el 2002 Marta Puig -també coneguda pel seu àlies Lyona- va descobrir Torpe (La Cúpula, 2012), una de les primeres novel·les gràfiques de Jeffrey Brown. La il·lustradora i realitzadora, que acaba de publicar el conte Cosas que no sabré cómo decirte cuando crezcas (Beascoa, 2018) en col·laboració amb David Aceituno, no sap ben bé què la va fer comprar Torpe, si va ser “el títol [ Clumsy en l’original anglès], l’austeritat de la portada o el traç fràgil i infantil de les il·lustracions”, però durant el viatge de tornada a Barcelona el va devorar. “Mentre Jeffrey Brown es despullava físicament i mentalment, jo m’enamorava de com retratava la quotidianitat i aquelles escenes que normalment desapareixen en el·lipsis temporals, de com parlava amb una terrible honestedat sobre la inseguretat, la dependència i les pors en una relació a distància”, explica. “És un dels còmics que més em van marcar i em van animar a dibuixar”.
Torpe narra en primera persona un amor a distància a partir de petits episodis que segueixen l’evolució de la relació sentimental des de la trinxera de la intimitat, sense filtres ni pudor. Brown el va escriure mentre estudiava belles arts com a reacció contra els ensenyaments que rebia a l’escola, a la recerca d’una puresa expressiva. L’obra va merèixer elogis d’autors tan prestigiosos com Chris Ware. “Una de les coses que més m’emocionen davant una obra és quan sento que l’autor necessitava explicar aquella història, i això em va passar amb Torpe ”, assegura Puig, que després de llegir el còmic i en veure l’adreça de l’autor a la contracoberta no es va poder reprimir i va escriure-li un correu electrònic. “Vaig donar-li les gràcies per haver-se mostrat amb tota aquesta sinceritat, fragilitat i sensibilitat -recorda-. I va contestar molt educadament, gairebé podia percebre el seu fràgil traç en les seves paraules”.