Màrius Serra mata monjos a Montserrat

L'escriptor imagina una sèrie de crims eclesiàstics a la novel·la 'Fora de joc a Montserrat'

3 min

L'escriptor Màrius Serra en una imatge d'arxiu — L'escriptor Màrius Serra, en una imatge d'arxiu. Pere Virgili

BarcelonaDe tots els escenaris espirituals de Catalunya, Montserrat és probablement el més poderós. "El valor simbòlic que té Montserrat relacionat amb la catalanitat és d'una densitat notable", afirma l'escriptor Màrius Serra, a qui la forta càrrega espiritual i cultural de la muntanya no l'espanta. En la seva última novel·la, Fora de joc a Montserrat (Empúries), l'escriptor ha imaginat un seguit de morts eclesiàstiques que trasbalsen una trobada internacional d'experts en jocs de taula. Es tracta de la tercera entrega de la sèrie Comas i Coma, que va arrencar amb La novel·la de Sant Jordi (Amsterdam, 2018) i va continuar amb Jugar-s'hi la vida (Amsterdam, 2019). La primera transcorria un 23 d'abril, la segona se centrava en la Revolució dels Clavells del 25 d'abril i ara aquesta tercera salta dos dies endavant, fins al 27 d'abril, el dia de la mare de déu de Montserrat.

Serra té un vincle directe amb Montserrat. "Ho conec bé, solia anar a escriure a les cel·les i havia anat a fer conferències a l’escolania. La seva excel·lència em fascinava. És obvi que és un escenari impressionant i un pol d’atracció", explica l'autor. El que més li interessava del conjunt patrimonial és "la dimensió tan potent que té en la cultura de masses", una mica com passa amb Sant Jordi. Per explorar-la, Serra va situar-hi dos dels seus personatges emblema, l'Oriol Comas i Coma i la seva neboda Sol. Mentre participen en el Ludocànon, una iniciativa per triar els 100 millors jocs de la història, topen amb un monjo penjat en una de les habitacions de l'hotel. Aviat descobriran que aquella mort no és accidental i està relacionada amb altres crims recents de monjos. La investigació els portarà fins als anys 70, i Serra aprofita el viatge en el temps per situar a la trama jocs infantils com l'arrencacebes, el cavall fort i el mocador.

La novel·la combina la intriga amb l'enginy i els jocs lingüístics marca de la casa de l'escriptor, que també fa aparèixer els abusos sexuals a la novel·la. "La Sol anomena als monjos bragueta-llargues i, quan sospita de les morts, de seguida pensa que hi ha algun cas d'abusos al darrere. La realitat va per una altra banda, però la possibilitat em semblava absolutament indefugible de tractar en un plantejament de gènere com el que feia", assenyala Serra, que per a aquesta part de la història s'ha cenyit a l'informe de la comissió de Montserrat fet públic l'any passat arran dels casos d'abusos per part del germà Andreu Soler. "M'he acollit al que ja es coneix. Una novel·la fa més preguntes que no pas respostes", afegeix.

Un xoc generacional

Per primera vegada Serra s'abandona a ell mateix com a narrador i dona la veu a la Sol, una jove d'entre 25 i 30 anys amb un nòvio boomer, el periodista Garota. "M’interessa molt veure el canvi de mirada que aquesta generació aborda. La Sol resulta profundament refrescant i té una relació conflictiva amb la llengua. Com que el seu entorn és de boomers, li diuen que parla com els vells", subratlla Serra.

La novel·la també és una reivindicació dels jocs de taula com a elements culturals, una petició recurrent entre creadors i jugadors però que encara no ha assolit aquest reconeixement polític i social. "Els antropòlegs situen el naixement del joc al voltant de la cultura i de la religió. Té una càrrega simbòlica que el situa molt a prop del ritual. El joc ha de tenir un estatus de cultura perquè és un àmbit cultural", afirma l'escriptor.