Barcelona"¿Vas a la celebració de La Maleta? Estic intentant trobar el camí".

Una senzilla conversa d'ascensor suscitada per l'intent de tres persones d'arribar a la sala Mirador del CCCB era en realitat una metàfora de la deriva de la humanitat, o això podia semblar en el context d'una celebració dels lectors, col·laboradors i subscriptors d'una revista de pensament, humanitats i economia que porta 10 anys fent-se preguntes com és La Maleta de Portbou.

10 anys, per cert, de "Gran disrupció", com anuncia el número de la revista que fa 60. Disrupcions que, a ulls del filòsof i director de la revista francesa Philosophie Magazine, Alexandre Lacroix, tenen la naturalesa d'"esdeveniments a partir dels quals construir camí". Esdeveniments que han omplert les portades d'aquestes revistes d'interrogants l'última dècada. Per exemple, la tornada de la guerra a Europa: "¿La pau és l'estat històric normal o ho és la guerra i la pau és, en realitat, excepcional?" Per exemple, la crisi climàtica: "¿És possible un ecosocialisme, o és que s'apujarà el preu de la gasolina als barris populars?" Per exemple, els feminismes: "¿El patriarcat ha fagocitat el relat eròtic amb la dominació masculina o la dominació rau en la natura del desig?" I també tenim a sobre, disruptivament present, la intel·ligència artificial. "Perdrem la possibilitat de tenir una visió de conjunt. Hem de fer un dol i renunciar a l'enciclopedisme i a l'exhaustivitat. Com imaginem unes humanitats en l’època digital?", es pregunta Lacroix.

La directora del CCCB, Judit Carrera, l'impulsor de la societat editora i exdirector del Cercle d'Economia, Jordi Alberich, i el filòsof i director de la revista, Josep Ramoneda, han encetat l'acte de celebració en el qual Ramoneda ha fet una menció especial a Antoni Vila Casas, "personatge clau en aquesta i moltes altres experiències culturals d'aquest país", i ha mantingut que la publicació bimestral continuarà en la mateixa sintonia, ja que "en un estat d’acceleració permanent sota l’impuls del desenvolupament tecnològic no vol perdre de vista la condició humana, la raó, la sensibilitat i la llibertat". "La vida probablement no té sentit, però el sentit és necessari per a la vida i l’hem de construir" i "aquest és l’objectiu de qualsevol projecte de pensament", ha afegit.

En l'acte també hi han participat la il·lustradora de la coberta del número 60, Sonia Pulido, que ha exposat la importància de la imatge en la revista, i l'escriptora i investigadora Xita Rubert, que hi ha col·laborat amb un relat, i que ha subratllat la necessitat de fer ficció per comunicar veritat. "La literatura és on emergeixen les veritats incòmodes, i les veritats que van en contra de les idees representatives d'una època. Els escriptors sempre estan preguntant: vols dir que això és així?", ha dit.

El 2023, una carretera desdibuixada

La sociòloga Marina Subirats, col·laboradora de la revista, ha enfosquit les vistes d'aquest quart pis del centre cultural des d'on abans que caigués el sol es podia veure la cúpula de ceràmica policromada de la parròquia de Sant Pere Nolasc –quantes preguntes es devien haver fet els pares paüls que la van habitar, els treballadors de la posterior fàbrica de tabacs o els ferits que hi van anar a parar quan va ser hospital militar?–. Per a Subirats, el 2013 va ser un sot en una carretera que vam poder superar, però el 2023 és una carretera desdibuixada: "Comencem a veure els límits de l’explotació possible de la Terra" i "això vol dir més enfrontament", ha exposat amb preocupació.

Davant d'aquesta realitat greu, "és necessari un esforç humanista per veure si som a temps de fer un gir als desitjos humans per enfrontar una etapa d'escassetat material sense desaparèixer". Abans d'emprendre el camí cap a l'ascensor de tornada als carrers desdibuixats del Raval i de continuar cercant el sentit, recordem, amb La Maleta sota el braç, que necessàries que són aquestes iniciatives que, com diu Lacroix, no hi són "per prescriure solucions ni per adoctrinar, hi són per prendre distància sobre el debat i exposar solucions i pistes possibles". I brindem.