Maite Salord guanya el premi Proa amb una novel·la sobre l'exili menorquí a Algèria

BarcelonaMaite Salord (Ciutadella, 1965) gairebé havia aparcat l'escriptura el 2015. Des del 2005 combinava la seva tasca literària amb la política, primer com a regidora de l'Ajuntament de Ciutadella pel Partit Socialista de Menorca i després com a consellera i presidenta al Consell Insular de Menorca. El 2014 havia començat una novel·la, però la feina a les institucions va deixar aquell projecte pràcticament congelat fins a l'arribada de la pandèmia. "El confinament em va permetre comptar amb una mica més de temps i vaig reprendre-la", explica Salord. Aquella història, titulada El país de l'altra riba i a la qual va donar forma "en un procés lent i complex", s'ha convertit aquest dimarts en la tercera guanyadora del premi Proa, que està dotat amb 40.000 euros. La novel·la es publicarà dimecres de la setmana vinent i ha estat seleccionada d'entre les 24 candidates d'enguany per un jurat format per Vicenç Villatoro, Xavier Pla, Marina Porras, Clara Queraltó i Josep Lluch.

"He estat set anys bastant allunyada de les lletres catalanes. No se m'acut millor manera que el premi Proa per reenganxar-m'hi", afirma l'escriptora, que el 2006 va ser finalista del premi Sant Jordi amb La mort de l'ànima (Proa). La seva última novel·la publicada, L'alè de les cendres (Editorial Arrela, 2014), narrava els secrets i els silencis d'una nissaga familiar abans, durant i després de la Guerra Civil. A El país de l'altra riba, Salord torna al segle XX amb la història d'un grup de personatges exiliats a Algèria durant la Segona Guerra Mundial. La novel·la arrenca el febrer del 1943 amb el naufragi del Junker 88, un avió alemany que venia de bombardejar la costa nord de l'Àfrica. Alguns dels seus tripulants aconsegueixen sobreviure a l'accident gràcies a un grup de pescadors menorquins, i aquest episodi connecta amb l'Alfred i en Daniel Gold, un avi i el seu net jueus que s'instal·len a Alger fugint dels nazis i obren una petita sastreria. Allà establiran amistat amb Michel Bisset, un colon francès que regenta un dels restaurants més importants de la capital, el Cafè de París. La guerra d'Algèria serà determinant per a tots ells i Menorca s'alçarà com una possibilitat de retorn.

"L'emigració menorquina a Algèria va començar als anys 30 del segle XIX. Pot semblar que és un tema molt passat o superat, però a Menorca és molt viu. A cada família algú recorda un parent llunyà que va emigrar", explica Salord, que afegeix que en una primera onada van marxar 10.000 menorquins a l'Àfrica, uns 6.000 s'hi van quedar i en una segona onada en van arribar 20.000 més. "A Algèria tenien la fama de ser molt treballadors i molt honrats. La majoria es dedicava al camp, eren pagesos", diu l'escriptora, que s'ha documentat sobretot amb el llibre Els menorquins d'Algèria de Marta Marfany (Abadia de Montserrat, 2002).

L'arrelament en una època convulsa

La novel·la se centra en l'Alger dels anys 50, però traça vincles amb la Barcelona d'inicis dels 2000 mitjançant dues estudiants universitàries que assisteixen a la manifestació contra la guerra de l'Iraq. A través de les dues trames, Salord escriu sobre la identitat, l'arrelament i la memòria. "Tots els personatges comparteixen l'experiència d'haver arribat a un lloc on la salvació sempre és trobar qui t’estima, et dona suport i et fa costat. La idea de concòrdia i de justícia impregna el pensament de la novel·la", diu l'escriptora, que aprofita per fer crítica de l'arribada del turisme massiu a Menorca i com això va afectar el territori. "Es van construir urbanitzacions que van fer una destrossa immensa. Si es pogués tornar enrere, tots hauríem firmat perquè no passés", subratlla Salord. En la novel·la també fa un petit homenatge a Albert Camus, nascut a Algèria i criat per la seva àvia menorquina. "Les seves cròniques m'han servit per situar-me a l'ambient d'Alger, la seva figura plana damunt l’obra", destaca l'autora.

El premi Proa va néixer el 2019 després que el segell perdés l'edició del premi Sant Jordi (que ha recuperat per als pròxims tres anys). La primera edició del guardó va reconèixer l'escriptor i periodista de l'ARA Jordi Nopca amb La teva ombra i la segona va recaure en Francesc Serés amb La casa de foc.