BarcelonaLluís Gibert, investigador i professor de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona, fa molts anys que investiga als jaciments d'Orce, una passió que va compartir amb el seu pare. Recentment, Gibert va publicar una investigació que situa les restes humanes trobades a Orce com les més antigues del continent europeu. Josep Gibert, el pare de Lluís Gibert, va trobar el crani d'Orce el 1982. Aleshores la troballa va generar certa polèmica, perquè es va qüestionar que el crani fos humà. Finalment, va quedar clar que sí que ho era. El llibre que ell recomana llegir està d'alguna manera vinculat a la seva història personal. "M’agrada descobrir històries que expliquen realitats insospitades. Vaig aterrar a Etiòpia per primera vedada l’any 2012. Feia uns anys havia estat expulsat injustament, juntament amb el meu pare, dels jaciments d’Orce (Granada), i li vaig comentar a una geòloga, Naomi Levin, la meva història", explica.

Levin li va recomanar el llibre de Jon Kalb Adventures in the bone trade: The race to discover human ancestors in Ethiopia's Afar depression, publicat en anglès per Copernicus Books (Aventures en el comerç d'ossos: la cursa per descobrir avantpassats humans a la depressió d’Àfar a Etiòpia). "Quan vaig tornar a Barcelona el vaig llegir immediatament i vaig descobrir una història humana injusta però fascinant: la història de Jon Kalb", diu Gibert. Quan l’any 1973 Kalb va organitzar la primera expedició al desert d’Àfar, el seu equip va descobrir el primer fòssil humà a Hadar. Tanmateix, un altre dels investigadors, Donald Johanson, va explicar-ho en una roda de premsa sense informar els companys de la troballa. Kalb ho va trobar poc ètic i va marxar. Un any més tard, es va descobrir a Hadar el famós esquelet de Lucy. "El llibre explica totes les dificultats que va patir Jon Kalb, que va ser acusat de ser un espia de la CIA infiltrat a Etiòpia, per poder continuar fent recerca. Va haver d'abandonar el país el 1978", detalla Gibert. Dues setmanes després de la seva expulsió, els permisos per treballar van ser transferits a un equip de la Universitat de Berkeley, que va fer grans descobriments que els van donar molta notorietat. Des dels EUA, Kalb va investigar l’origen de les acusacions i va portar a judici la National Science Foundation, que va reconèixer que aquests rumors van condicionar la denegació de fons per investigar. "Jon Kalb va morir l’any 2017 i molt poca gent coneix la seva història, que, sens dubte, val la pena llegir i recordar", diu Gibert.