Barcelona"He viscut tantes vides com llibres he fet", assegura l'editor Ramon Balasch i Pinyol. Si l'afirmació fos certa, al capdavant de Llibres del Mall n'hauria viscut 399. El primer títol del catàleg el signava ell mateix, Rovell de mala plata. El segon, Les elegies del marrec, era de Xavier Bru de Sala. El tercer, Delta, de Miquel de Palol. "El Mall va néixer amb un programa, amb una voluntat de marcar tendència literària i social –diu Palol–. Volia ser una resposta formal a com es feia poesia des del realisme social. No va ser només un retorn a la mètrica, perquè l'aposta estava molt lligada a la modernitat".

El nucli dur de l'editorial el formaven, a més de Ramon Balasch i Xavier Bru de Sala, Gemma d'Armengol i Maria-Mercè Marçal, que més endavant es convertiria en una de les autores indispensables del catàleg gràcies a llibres com Bruixa de dol (1979) i La germana, l'estrangera (1985). El Mall va aparèixer en un moment de canvi, amb el ressò del Maig del 68 francès i els últims anys de règim franquista. A més de recitals com el Festival Popular de Poesia Catalana de 1970 –conegut com el Price dels poetes– i l'homenatge a la Universitat Autònoma a J.V. Foix el 1973 –encara amb la presència de l'autor–, una nova generació de poetes reclamava el dret de fer-se escoltar. "Hi va haver una diferència enorme entre la recepció mediàtica de Llibres del Mall, que seria impensable ara, i les bronques que teníem amb el públic que ens venia a veure –fa memòria Bru de Sala–. Als recitals hi havia molta gent, i molts dels assistents es queixaven que no entenien res del que dèiem. La nostra aspiració era anar més enllà de la Renaixença. Ens manteníem fidels als mots, però també volíem remoure el llenguatge".

Entre l'hostilitat i l'agraïment

Bru de Sala recorda l'"hostilitat declarada i permanent" al segell, que va estar vinculat a Curial fins al 1978, moment en què va emprendre el vol tot sol. "Joan Fuster va escriure que fèiem onanisme mental", afegeix. També va córrer un anònim fotocopiat, Les flors del Mall, en què s'escarnia els autors del grup. Anys després, en unes jornades acadèmiques d'homenatge, el professor Albert Branchadell va definir Llibres del Mall com una estructura d'estat, recorda ara Ramon Balasch i Pinyol abans d'esmentar les tres línies editorials del projecte: "Volíem publicar poetes joves, traduccions i fer provatures".

Entre els primers títols d'aquest vessant experimental hi va haver els cal·ligrames d'Antoni Tàpies i Barba. "A casa em deien: «N'estàs segur, que vols publicar tan aviat?» –diu ara l'autor–. Quan va aparèixer Siboc, el número 4 de Llibres del Mall, tenia tot just 17 anys. Estava molt influït per Joan Salvat-Papasseit i Guillaume Apollinaire". Tàpies i Barba va traduir també per a Llibres del Mall els Himnes a la nit de Novalis. "Brossa va fer una antologia de Rimbaud, Jaume Riera i Sans va traduir Cants de noces dels jueus catalans i Manuel Balasch els Himnes homèrics –recorda l'editor, abans d'explicar un projecte frustrat de traducció–. Alexis Eudald Solà ens havia de fer Kavafis, i quan li vam dir que Carles Riba traduïa amb mètrica es va tancar en banda i va pirar amb la seva doctoral ignorància".

Un 'bestseller' anomenat Miquel Martí i Pol

A més d'apostar per veus joves com les d'Andreu Vidal, Josep Piera, Maria-Mercè Marçal i Marta Pessarrodona, Llibres del Mall també va incloure veus consolidades com les de Salvador Espriu i Marià Villangómez, i es va creure el valor de l'obra de Miquel Martí i Pol. "Va ser des del Mall que el vam convertir en poeta nacional català –defensa Balasch–. D'Estimada Marta en vam arribar a vendre 35.000 exemplars". Entre els múltiples mèrits de l'editorial hi ha la publicació d'una de les novel·les d'avantguarda espanyoles més destacades de la segona meitat del segle XX, Larva, de Julián Ríos, la traducció de Xavier Benguerel de totes les faules de Lafontaine i els dos primers volums d'A la recerca del temps perdut, de Marcel Proust, a càrrec de Jaume Vidal Alcover.

"El fracàs del Mall va ser que no va engranar en un país que començava una nova etapa política –comenta Xavier Bru de Sala–. En aquells moments es mirava amb il·lusió l'autogovern, però, en canvi, no es va considerar important aconseguir identificar la societat catalana amb la seva producció cultural". Miquel de Palol comparteix el diagnòstic: "No tenim gens present que rere una nació hi ha una cultura. Per sort encara ara continua havent-hi autors interessants, però falta una societat que se'ls escolti". Llibres del Mall va fer fallida el 1988. Els seus artífexs recorden l'editorial amb enyorança i orgull. "Sempre podrem dir que hem aconseguit mantenir el llistó mentre molts altres l'anaven abaixant", sentencia Bru de Sala.