Literatura

Lauren Beukes, l’escriptora que vol fer justícia amb les seves novel·les

A 'Les lluminoses' i a 'Zoo City' denuncia la violència contra les dones i els assassinats a Sud-Àfrica

BarcelonaL'escriptora Lauren Beukes (Johannesburg, 1976) va rebre una trucada espantosa en plena nit l'any 2010. La dona que setmanalment li netejava la casa li demanava ajuda. Quatre dies enrere, la seva filla havia estat apunyalada pel nòvio, que també li havia llançat per sobre aigua bullent. La noia havia aconseguit tancar-se a casa, d'on no havia sortit fins que els veïns havien trucat a la policia per queixar-se dels laments que feia i de la pudor que sortia de les seves ferides infectades. La dona demanava a Beukes un cop de mà per portar la filla a l'hospital. Així ho van fer, però la noia va morir quatre mesos després arran de la infecció. Mesos més tard, la germana de la víctima va portar el cas als tribunals. El fiscal va rebutjar-lo perquè l'informe policial només tenia una pàgina on recollia el testimoni de la víctima. "Fins aquell moment havia cregut en el conte de fades de la justícia. Estava convençuda que aquell home aniria a la presó per l'assassinat de la noia. Però no va passar res", explica Beukes, que va ser la convidada d'honor a la CatCon l'abril passat.

Com que no havia trobat justícia a la realitat, l'escriptora va buscar-la a la ficció. Beukes va començar a escriure aleshores Les lluminoses, la història de la Kirby, una dona a qui han intentat matar i que es bolca en descobrir la identitat de l'assassí. El que no sap, però, és que es tracta d'un assassí en sèrie que, a més, pot viatjar en el temps. La novel·la va arribar en català l'any passat de la mà de l'editorial Mai Més i amb traducció de Lluís Delgado. El 29 d'abril Apple TV+ va estrenar la sèrie que es basa en el llibre, que ha produït Leonardo DiCaprio i que protagonitza Elisabeth Moss. La novel·la transcorre entre els anys 30 i els anys 90 del segle passat i relata els assassinats de "dones que estan lluitant contra algun aspecte de la societat del seu temps", com una afroamericana que lluita contra el racisme i una activista a favor de l'avortament durant els anys 70. "No aprenem de la història, tornem a cometre errors, i això ho volia plasmar al llibre", diu Beukes. És l’escriptora sud-africana més guardonada –amb reconeixements com el premi Arthur C. Clarke (2011), el premi de la Universitat de Johannesburg (2014) i el Kitschies Red Tentacle a la millor novel·la (2010)– i la més venuda internacionalment.

Cargando
No hay anuncios

Fugir de la violència de Sud-àfrica

Beukes utilitza la literatura com un mirall dels problemes de la societat i també com un espai de denúncia. "Els feminicidis han anat a pitjor, a Sud-àfrica som líders en violència de gènere i estem al capdamunt de l'índex de Gini, que mesura la desigualtat econòmica d'un país", afirma l'escriptora. La corrupció i la criminalitat impacten directament en la societat sud-africana, fins al punt que Beukes ha emigrat amb la seva filla per fugir de la violència. "Ciutat del Cap té una de les taxes més altes d’assassinats del món, hi ha tirotejos massius cada setmana, però tot passa a les àrees més pobres. Com que les víctimes són negres, ningú en parla", explica Beukes. Totes aquestes qüestions reverberen a la novel·la anterior a Les lluminoses, Zoo City,del 2010 (publicada ara a Mai Més), en què l'escriptora imagina un món on els criminals estan espiritualment enllaçats amb un animal que els acompanya tota l'estona.

Cargando
No hay anuncios

Aquests animals són una maledicció, perquè tothom pot veure que algú és un criminal, però alhora atorga la possibilitat de redimir-se. Beukes ho enllaça amb l'apartheid i l'impacte que encara té sobre el país. "Els negres havien de perdonar els blancs, però els blancs no havien fet res per guanyar-se aquest perdó. No hi va haver reparacions. Així se sent Sud-àfrica", diu l'escriptora. La protagonista de Zoo City és una periodista enllaçada amb un peresós i turmentada per la mort del seu germà. I sí, torna a ser una dona en una decisió creativa carregada d'intenció ideològica: "Els homes estan bé, però no hi estic realment gaire interessada. Estan bé, però vull escriure sobre les dones i sobre què significa ser dona al món. De fet, no em puc imaginar escrivint una novel·la amb un home com a protagonista".

Cargando
No hay anuncios