Barcelona"L'omnipotent En Jaume Coll Llinàs, / catedràtic emèrit de la UB, / marmessor d'un llegat podrint-se al ras, / ens ha creat la Càtedra Carner, / on, com a introductor que és, perspicaç, / de la ciència ecdòtica al terrer, / ensenya a porgar el text, amb fi sedàs, / d'alumnes diligents a un bell planter". Així comença un dels poemes satírics escrits "a la manera" del poeta Josep Carner (1884-1970) i centrats a criticar la divulgació actual de l'obra de l'anomenat Príncep dels Poetes. L'ha escrit un tal Norbert Planagumà i Mieres a Un i el doble, l'inèdit misteriós que l'ARA ha rebut recentment. "Norbert Planagumà és un pseudònim que aixopluga quatre individus que ens resistim a donar la cara –es pot llegir al pròleg, que porta per títol Full d'instruccions–. Valorar si això és un acte avorrible de covardia, ho deixem a la discreció de cada lector, sens dubte més imparcial que nosaltres. Se'ns cregui o no, si ens mantenim anònims és més aviat per raó de comoditat, perquè de moment ens estimem més viure mal acompanyats que residir en una garjola. Ni certes veritats es poden proclamar impunement ni nosaltres tenim la vocació de passar a la història com a herois".

Format per una trentena llarga de poemes satírics que ocupen un centenar de pàgines, Un i el doble carrega contra l'actual marmessor del llegat de l'autor d'Els fruits saborosos setmanes abans que arribi a llibreries el segon tom de l'edició crítica de l'obra de Carner, que recollirà gairebé un miler de poemes poc o gens coneguts de l'escriptor barceloní escrits entre el 1896 i el 1924. "És una feina que m'ha ocupat decennis", comenta Jaume Coll Llinàs, que aquesta tardor es jubila de la Universitat de Barcelona, on actualment era catedràtic emèrit. "Per fer aquest tom, que supera les 1.400 pàgines i que és una mena de dietari líric públic, he buidat més de 500 publicacions entre diaris, revistes i certàmens literaris on es presentava Carner. També hi ha molts poemes enviats a amics fins ara inèdits. Carner no només és el més gran poeta nostre, sinó el més voluminós. Calculo que va escriure unes 18.000 poesies", explica Coll Llinàs.

El filòleg desconeix qui es pot amagar rere el pseudònim de Norbert Planagumà: "No tenia cap notícia d'aquest libel i no tinc cap sospita de qui pot haver-lo escrit. Em sorprèn que la gent se'm tiri a sobre, perquè he dedicat tota la meva vida a Carner, i si va trigar a sortir el primer tom de l'edició crítica va ser perquè calia idear tot un sistema editorial per publicar-la en la forma òptima. Potser he anat a un ritme inferior del que voldrien alguns, però el més important és que la feina estigui tan ben feta com sigui possible". Coll Llinàs recorda que Carner va revisar contínuament la seva obra, i que hi ha versions diferents de molts dels poemes: sovint, primer apareixien en una publicació periòdica, després eren inclosos en algun dels seus llibres i continuaven sent modificats fins que arribaven a l'edició definitiva al volum Poesia de 1957.

Tenir "morta" l'obra de Carner

Un i el doble es divideix en dues parts. La primera imita l'estil del primer Carner. "Són [...] una part del total que fins ara hem trobat –ironitza Planagumà–. Com que n'anem descobrint, de vegades on menys sospitaríem, hem postergat la data d'aparició del TUNECÒÏC (Tom Únic de la Nostra Edició de l'Obra Incompleta de Carner) al novembre del 2025". N'hi ha un, per exemple, de dedicat a una tal Herminia que, segons Planagumà, ha estat "comprat pel posseïdor a un drapaire": "Herminia, llavis de mini, / més hermosa que l'hermini, / només sota ton domini / (o més tost ton patrocini) / puc viure. Enc que m'extermini / l'enyor o un llamp em fulmini, / m'acullo al teu escrutini". Hi ha també versions passades de voltes de Clavell morenet i d'altres de protagonitzades pel popular Patufet, que Planagumà converteix en "simpátich vaylet" que decideix "vendre's".

Els autors d'Un i el doble carreguen contra el catedràtic Jaume Coll Llinàs a la segona part del llibre, que s'acaba convertint en un pamflet descarnat i inclement a l'estil de Les flors del mall, obra de Carles Bau de Laire que als anys 80 va sotraguejar el sistema literari català. A Palestra domèstica critiquen que treballi massa "lent" –el primer tom de l'edició crítica de l'obra de Carner, que incloïa els llibres de poesia escrits entre el 1904 i el 1924, va arribar a les llibreries el 2016– i que tingui "morta l'obra d'en Carner". El text acaba amb paraules furioses, titllant el marmessor del llegat de l'autor d'Els fruits saborosos "d'amo", "buldog" i "macarró" de la seva obra.

Els quatre autors que s'aixopluguen sota el pseudònim de Norbert Planagumà se sumen a algunes veus que reclamen que, més enllà de l'edició crítica i de luxe de l'obra completa de Carner –el primer tom costa 60 euros; el segon en costarà 70–, els lectors puguin tornar a disposar del volum Poesia (1957) a un preu assequible, tal com quedava recollit a Projecte Carner (Barcino, 2023), volum d'assajos en què participaven una vintena d'autors, entre els quals hi ha Pere Ballart, Enric Casasses, Maria Sevilla i Perejaume. L'última edició és del 1992, a Quaderns Crema, i és introbable des de fa anys, fet que ha dificultat l'accés dels lectors a la trajectòria sencera de l'autor, reescrita i revisada pel mateix Carner el 1957. "Fa uns anys, un autor va arribar a amenaçar-me amb posar-me una pistola al cap perquè deixés publicar el volum Poesia en una edició de butxaca –recorda Coll en relació amb una entrevista amb el poeta Martí Sales publicada a l'ARA el 2017–. Rebre aquesta mena d'atacs em fa pensar que Carner interessa més del que podria semblar".

Un projecte tossut i ambiciós

El projecte de l'edició crítica de l'obra de Carner ha d'incloure com a mínim set volums més, destinats a la resta de l'obra en vers, a la prosa –de ficció i periodística, part de la qual s'ocupa el doctor en filologia catalana i professor universitari Marcel Ortín– i a les traduccions. "Per arribar a sortir, l’edició crítica de l’obra de Carner ha hagut de vèncer molts obstacles –comentava Jordi Cornudella amb motiu de l'aparició del primer tom–. Obstacles empresarials, filològics i tipogràfics. Si tot això ha estat possible és perquè Coll, a més de ser un filòleg d’una rigorositat extrema, també és tossut". El projecte havia de quedar tancat el 2026, però queden sis volums per publicar, alguns dels quals podrien dividir-se en dos toms, com el primer. "Acompanyant el segon tom d'aquest primer volum hi haurà un suplement, que també apareixerà enguany i que ronda les 800 pàgines –afegeix Jaume Coll–. S'hi fa un relat biogràfic de Carner des del naixement fins al 1924 a partir de nombrosos materials, entre els quals hi ha vuit epistolaris inèdits".

Coll encara té una altra bona notícia en relació amb l'obra de Josep Carner: "A finals del 2025 es publicarà una edició divulgativa del volum Poesia (1957). Des de l'última edició que en vaig fer per a Quaderns Crema ha anat sortint material inèdit –comenta–. Hi haurà modificacions importants en alguns dels 896 poemes del volum, que es podran llegir sense aparat crític, però que inclouran un identificador per situar el text en les diverses versions de l'autor".