BarcelonaLa nau Comanegra és un dels laboratoris d’idees més actius del sector editorial barceloní. Fa un parell d’anys, l’equip dirigit per Joan Sala i Torrent va començar a pensar de quina manera podien irrompre en el saturat panorama de la narrativa catalana, i la solució que es van empescar és d’una originalitat i gosadia admirables: “Matar el monstre és una col·lecció de set títols d’autors de diverses generacions que ambienten les novel·les a Barcelona en diversos moments històrics i que, a més, són un homenatge a Frankenstein”, recorda l’editor al costat de Julià de Jòdar, un dels autors que va acceptar el repte.

“L’estranyesa de l’encàrrec em va convèncer, tot i que en un primer moment jo era molt escèptic”, admet l’escriptor a la seu de l’editorial, amb el llibre acabat d’arribar d’impremta i al davant d’alguns dels companys de projecte. Ada Castells va estrenar la col·lecció al febrer amb La primavera pendent, situada a la Barcelona del 1818. Susanna Rafart, amb l’excel·lent La fugida d’Urània -ambientada durant l’Exposició Universal del 1888- seu ben a prop de Miquel de Palol, que tancarà l’heptalogia al desembre amb Angèlica i Rafel.

“Vaig dir que sí durant un sopar el setembre del 2016, però van anar passant els mesos i no escrivia res”, diu De Jòdar, autor de novel·les com L’àngel de la segona mort (Quaderns Crema, 1997) i El desertor en el camp de batalla (Proa, 2013). “El setembre de l’any passat finalment vaig començar Els vulnerables : vaig decidir que escriuria un capítol cada setmana, com si fos un fulletó, una estratègia que no havia posat mai en pràctica -recorda-. Aquesta novel·la té una rapidesa d’estil que no havia assolit mai abans. És una fuga endavant”. Mentre De Jòdar escrivia el llibre, a Catalunya es coïa el referèndum de l’1 d’octubre. “L’únic paral·lelisme entre la novel·la i el present és el passatge en què explico la irrupció de la guàrdia d’assalt a les Cases Barates a conseqüència d’una vaga de lloguers l’any 1931 -explica-. Van entrar com si allò fos una cabila marroquina, va ser una batalla èpica. Aquest exercici de memòria històrica el vaig introduir arran del referèndum”.

Una nova etapa creativa

Els vulnerables connecta amb la trilogia L’atzar i les ombres -publicada entre el 1997 i el 2005- a través del personatge de Gregori Salicrú. “És la primera vegada que situo una història en un moment que no he viscut -explica-. La trilogia es basava en la meva memòria i en la d’altra gent. Escrivint sobre el 1929 havia de fer un esforç de documentació. Si abans hi havia certa subjectivitat en el punt de vista del narrador, en aquesta novel·la jo no hi soc”. Els lectors de l’obra de l’escriptor saben que hi sovintegen els paisatges badalonins i també el Raval barceloní. En aquest cas, però, l’acció es desplaça al Morrot, Can Tunis i la Marina de Sants-Montjuïc.

Julià de Jòdar reinterpreta el mite de Frankenstein a partir del sinistre professor Frank Goldstein, “que busca la fórmula per fabricar superhomes”. Som a l’any de la segona gran Exposició Universal barcelonina, en què la pugna entre anarquisme i feixisme encara no ha esclatat del tot, com passaria durant la Guerra Civil: Salicrú entra a treballar a la fàbrica de filferros de Can Verrières i no trigarà a tenir notícia dels plans de Goldstein. “Un dels personatges més estimats del llibre és Joan Cartutxo, un gegant una mica curt de gambals amb qui el professor experimenta -diu De Jòdar-. Al capítol en què la gent persegueix en Cartutxo faig un homenatge al primer Frankenstein cinematogràfic”.

“Aquest text és una joia per moltes raons -diu l’escriptor Borja Bagunyà-. Hi ha un munt d’aventures que es llegeixen amb una lleugeresa fenomenal. Com passa amb la resta de bibliografia de l’autor, defuig l’antisentimentalisme i la deslocalització: la seva és una escriptura aterrada, que es troba en un lloc i un temps concrets”. De Jòdar s’ha deixat empeltar de l’expressionisme d’El gabinet del doctor Caligari, de la velocitat slapstick de Buster Keaton, del tremendisme de Francesc Madrid i de la joie de vivre dels gitanos de Juli Vallmitjana. “He saquejat obres d’autors i èpoques diverses amb l’objectiu de ser absolutament precís”, va assegurar l’autor. Els vulnerables és la novel·la més llegívola de Julià de Jòdar: passa com un glop d’aigua fresca, però sota la superfície s’hi amaga la lluita acarnissada de la classe obrera per conservar la dignitat.