Barcelona“M’he adonat que la malenconia no duu gaire enlloc, i que recrear-te en el dolor tampoc: és per això que aquest nou llibre tanca un llarg cicle en la meva obra”, explica Jordi Llavina, que acaba de publicar L'anell (Meteora), un poema narratiu de 1695 versos que parteix dels dies que va passar a París, el novembre del 2018, per fer una visita a la seva filla, acompanyat d'una de les seves millors amigues. "No és la primera vegada que la itinerància m’estimula la creativitat: la passejada exterior convida al viatge interior”, admet.

L'anell és l'última etapa d'una trilogia involuntària que va arrencar amb Vetlla (3i4, 2012) i va continuar amb Ermita (3i4, 2017). "Vetlla reconstruïa una història d'amor del passat, i Ermita abordava les conseqüències que tenen els llocs en la vida de les persones –diu–. Escrivint L'anell he volgut reflexionar sobre l'amistat i el desig". Nascut a Gelida el 1968, l'escriptor i crític literari de l'ARA ha publicat gairebé una vintena de llibres, entre els quals hi ha els poemes de Diari d'un setembrista (Bromera, 2007), els relats de Londres nevat (Amsterdam, 2009), l'hàbil combinació entre prosa i vers d'El magraner (Cossetània, 2020) i els articles de Neu, fang, rosada, constel·lació (El Cep i La Nansa, 2014), centrats en Joan Vinyoli, un dels seus autors de capçalera.

Un anell protector

El llibre avança a partir de les observacions del jo líric, però també del trajecte cap al fons dels seus sentiments. "L'impuls del poema va néixer quan l'Anna, la meva amiga, em va ensenyar un anell que portava i que està relacionat amb la seva filla –recorda–. Cada nit, quan la portava a dormir, li explicava un conte i li deixava l'anell, que la feia sentir protegida. L'anell és escalf, refugi i recer". El lector trobarà de seguida, al primer dels deu poemes breus intercalats enmig del relat general, una reflexió sobre l'anell com a aliança amb la parella: "Estreny massa, l'aliança / -cèrcol clar, funest cinyell". "L'anell com a compromís queda neutralitzat, tens raó, però té a veure amb el moment en què vaig escriure el poema –continua–. Ara potser ho argumentaria als antípodes!"

El valor de l'amistat es ressalta al llarg de tot el llibre. "L'amistat autèntica és fonamental, és una manera de relacionar-te amb l'altre molt positiva –comenta Llavina–. Hi ha uns versos d'Octavio Paz que casen molt bé amb el que penso: «La amistad es un río y un anillo (...) / El río fluye y el anillo se forma». La idea del riu parla d'una progressió constant. La de l'anell interpreta l'amistat com una cosa closa, com un cercle molt íntim que mantens amb molt poques persones". L’estada a París és el preludi de “les experiències trasbalsadores" que Llavina i l'amiga van viure "més endavant". El malestar futur no només els va “agermanar més”, sinó que va permetre que el poeta “girés full”. “No oblides de la mateixa manera les persones que has estimat –admet–. Ara intento protegir-me perquè el record de l’altre no m’enverini”.

Un dels altres temes que ressegueix tot el volum és el desig. "En algun fragment sembla que negui el que busco –explica–. Així i tot, no tinc cap intenció de defugir el desig: seria incapaç de viure sense". La concepció que Llavina té del desig va més enllà de la sexualitat. "Té a veure amb el compromís amb les persones: tenir-ne molt o poc no et fa millor o pitjor persona", afegeix abans de recordar que el primer recull de poemes que va escriure als 18 anys portava per títol Cal·ligrafia del desig. A L'anell, Llavina incideix també en una de les preocupacions que recorre molts dels seus llibres, "l'aprofitament del temps". "Hi estic molt obsedit, potser per això en aquest últim llibre recordo que sempre he portat rellotge –recorda–. Em sento una au anellada pel temps".