BarcelonaJoan Jordi Miralles (Osca, 1977) és un escriptor esmunyedís. No concedeix entrevistes, fa poques presentacions i és invisible a les xarxes socials. Potser per això es mostrava entre nerviós i sorprès davant del poder de convocatòria del seu darrer llibre, Marginàlia (Males Herbes), a la llibreria La Central del Raval, on es va trobar lectors i amics. "He parlat poc del llibre en veu alta", avisava d'entrada Miralles, abans d'abordar les peculiaritats del volum al costat del professor i escriptor Manel Ollé. Marginàlia reuneix tres històries quotidianes i arriba després de llibres com Una dona meravellosa (LaBreu, 2014), La intimitat de les bèsties (Empúries, 2017, Premi Marian Vayreda) i Aglutinació (Edicions 62, 2018, Premi Joanot Martorell). El títol fa referència a l'art d'escriure al marge dels llibres –l'afició del protagonista del tercer relat, en Mateu–, però també remet a tot allò que queda amagat o allunyat del focus literari. Al conte, el personatge principal és un jubilat que agafa llibres de la biblioteca i els omple d'anotacions. "Jo soc incapaç de guixar cap llibre. A vegades copio literalment llibres sencers a una llibreta per no marcar-los", assenyalava Miralles, que al conte va imaginar algú completament oposat a ell: "Escriu per dialogar amb els autors de tu a tu i els interpel·la directament".

Intuïció i reescriptura

Miralles escriu per instint, sense marcar-se una meta abans d'arribar-hi. "Escric a raig, deixo respirar les històries i després hi tinc una certa dependència que fa que hi torni. Les reescric infinites vegades", va destacar l'autor durant la presentació, i va afegir que al principi els detalls no són importants: "Puc tenir 20 pàgines escrites i no saber si el personatge és home o dona, o quina edat té". La intuïció va portar-lo a trepitjar un terreny literàriament poc explotat encara, el del confinament pel coronavirus, que emmarca el primer conte, el meravellós Jardí. "Sabia que era delicat i que un relat sobre aquest tema podia generar certa repulsió o mandra als lectors, però no en volia fugir", va subratllar l'escriptor. Jardí segueix un jove pare vidu durant aquell moment de la pandèmia en què ja es podia sortir de casa però encara no hi havia vacunes i les mascaretes just es començaven a utilitzar. L'home compagina la criança de les seves filles amb la cura dels sogres, dos ancians amb mobilitat reduïda i un d'ells amb demència.

"Escric amb la finalitat de fixar moments de les nostres vides. El confinament va ser una situació cabdal per a tots, i tenia la intenció de fixar aquest fet extraordinari que hem viscut com a tal", va dir Miralles. Justament, a Reconquesta –el segon conte– aquesta voluntat queda reflectida en el marit de la protagonista, un home que es passa el dia mirant tertúlies televisives sobre el judici del procés. Es tracta d'un personatge secundari que veu com la seva dona està cada vegada més obsessionada per l'arribada d'immigrants al barri. Miralles aborda de ple la xenofòbia amb una persona "oberta de mires, però cada vegada més de dretes", que està esporuguida i que acaba "tocada del bolet", enrocada i actuant sense sentit. "Hi ha hipocresia dins d'una sèrie de discursos en què fingim que som molt tolerants –deia l'autor–. M'he inspirat en situacions del meu voltant, però no són casos aïllats. Aquestes idees estan més normalitzades del que ens pensem".

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir Marginàlia a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.