Gemma Ruiz Palà guanya el premi Sant Jordi amb la novel·la 'Les nostres mares'

BarcelonaGemma Ruiz Palà (Sabadell, 1975) ha guanyat el 63è premi Sant Jordi de novel·la per Les nostres mares, que publicarà Proa el febrer del 2023. El guardó està dotat amb 60.000 euros directes per a l'autora. "Fa 19 anys que una escriptora no guanya aquest premi", ha recordat Ruiz Palà, que ha volgut destacar que el guardó és, com diu la premi Nobel Annie Ernaux, "una victòria col·lectiva, no pas individual". L'anterior dona premiada amb el Sant Jordi va ser Carme Riera el 2003 per La meitat de l'ànima. "I en 63 anys d'història només l'han guanyat nou dones", ha afegit. En el discurs d'agraïment, ha assenyalat "el virus de la fal·locràcia que ho infecta tot fins al punt que un premi tan estimat com aquest ha viscut de cul a la realitat".

Les nostres mares, diu l'autora, és un homenatge literari a la generació de dones nascudes als anys cinquanta, condemnades a renunciar a la realització personal per una dictadura que només les volia a casa. "Són dones que tenen una vitalitat que no se l'acaben. Omplen els teatres i els clubs de lectura. Així que de jubilades res", assegura l'autora d'Argelagues (Proa, 2016) i Ca la Wenling (Proa, 2020), dues novel·les també amb protagonisme femení. Ruiz Palà lliga aquest homenatge amb la història de deu dones que el jurat ha valorat com a "calidoscopi de veus femenines, de diferents generacions i classes socials, que s'entrecreuen en una suma d'històries amb una mirada crítica i una llengua àcida i esmolada".

"És una novel·la plenament feminista, feliçment feminista", diu Ruiz Palà sobre una obra que transita del present a la joventut de les protagonistes, dones "poderoses i vitals" que "malgrat totes les limitacions de l'època, malgrat que sempre es reconeguin només les figures masculines, resulta que els nostres autèntics referents de vida eren elles, les nostres mares". Tal com explica l'autora, el feminisme està també en el punt de vista, perquè ha construït aquestes dones a partir de les seves mirades, no de la mirada dels homes.

El lliurament del premi a Gemma Ruiz Palà ha tancat aquest dimarts la Nit de Santa Llúcia organitzada per Òmnium Cultural al Teatre Nacional. La gala, presentada per l'actor Roger Coma, ha començat amb el format d'un concurs televisiu anomenat Juguin d'oïda, amb diferents bromes relacionades amb llibres premiats en edicions anteriors. Durant l'acte, que ha comptat amb l'actuació de Maria Arnal interpretant El cant de la Sibil·la, també s'han entregat els altres guardons de la Nit de Santa Llúcia. El premi Carles Riba de poesia ha sigut per a Jordi Llavina, pel poemari Un llum que crema. El Mercè Rodoreda de contes i narracions, per a Unes ganes salvatges de cridar, de Marc Vintró. El Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, per a Un far a la fi del món, de Gerard Guix. Pel que fa al premi Josep M. Foch i Torres de novel·les per a nois i noies, el jurat l'ha declarat desert.

També s'han lliurat els guardons que s'havien anunciat fa uns dies: el Muriel Casals de comunicació per al periodista Manel Alías i el premi internacional Joan B. Cendrós a l'escriptora i traductora del català a l'anglès Mara Faye Lethem. “La història de la literatura catalana em commou i em fascina. Quina alegria formar-ne part", ha dit Mara Faye Lethem en recollir el premi abans de donar les gràcies a “aquest país de lletraferits”, davant d'una platea amb la presència del president de la Generalitat, Pere Aragonès; la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

Xavier Antich, en la seva primera Nit de Santa Llúcia com a president d'Òmnium Cultural, ha regalat una petita lliçó filosòfica sobre els llibres, la lectura i la literatura catalana i els drets lingüístics. "El llibre és la nostra memòria col·lectiva, i llegir és viatjar a les memòries dels altres", ha dit, abans de recordar que "la literatura ens determina en el millor que som, en la perseverança enfront d'una anomalia, l'única llengua amb una comunitat de 10 milions de persones sense un estat que la protegeixi; encara més, amb un estat en contra". "Amb la literatura com a bandera, lluitem per la dignitat d'un poble que vol continuar dient, a casa, a l'escola i al carrer, bona nit, gràcies, t'estimo, això és injust i visca la terra". Volem els nostres drets, però també una literatura que és brúixola de la grandesa a què aspirem, ha afegit.

Premi Carles Riba

La poesia de la memòria i la naturalesa de Jordi Llavina

Jordi Llavina (Gelida, 1968) s’afegeix a la il·lustre llista de guanyadors del premi Carles Riba de poesia per a obra inèdita, dotat amb 5.000 euros en concepte de drets d’autor. El jurat d’aquesta 64a edició l’ha guardonat per Un llum que crema, un poemari que publicarà Proa dins la col·lecció Els Llibres de l’Óssa Menor. Llavina, col·laborador de l’Ara Llegim, suma així una nova fita en una trajectòria poètica que inclou títols com ara Vetlla (3i4, 2012), Ermita (3i4, 2017) i L’anell (Meteora, 2021).

A Un llum que crema, però, abandona “el poema llarg amb un fil conductor”, diu, i tornar a fer-ne de “més curts”, com els de La corda del gronxador (Moll- Proa, 2006) i Diari d’un setembrista (Bromera, 2007). Temàticament, el nou poemari remena “el misteri del temps, la memòria i la relació amb la naturalesa”. “Visc en un ambient encara força rural i això em permet passejar per llocs solitaris”, precisa Llavina. El llibre consta de set parts, entre les quals es poden establir diferents relacions: hi apareix l’Endurance, el vaixell de l’explorador Ernest Shackleton, enfonsat al fons del mar de Weddell, a l’est de la península Antàrtica, el 1915, i rescatat el 2022; també hi surten una casa abandonada al Baix Camp i una magrana envellida a l’arbre, imatges que incideixen en la memòria, el gran paisatge temàtic del poeta de Gelida.

Segons el jurat, Un llum que crema, que publicarà Proa al febrer, és “un conjunt de poemes de factura perfecta, amb una enorme riquesa de vocabulari i un ús savi i acuradíssim de la rima i de la mètrica”. No hi falta la perspicàcia observacional de Llavina, “un observador nat”, tal com recorda el jurat, que fa esment també de la influència carneriana en “la defensa dels objectes més habituals, comuns i discrets”. Igualment, hi ha referències a l’actualitat més immediata, com “el despropòsit de la guerra a Ucraïna”.

Premi Mercè Rodoreda

La ràbia contra un món hostil guia els contes del debut de Marc Vintró

Un cop més el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions per a obres inèdites, dotat amb 6.000 euros en concepte de drets d’autors, descobreix un escriptor debutant, o que fins ara no havia publicat. En aquesta 25a edició, el guanyador ha sigut Marc Vintró (Vilanova i la Geltrú, 1975), per Unes ganes salvatges de cridar. “Són contes escrits en els últims quatre anys, i es tracta de relats escrits des de la ràbia, una ràbia latent, acumulada, davant un món hostil marcat per la crueltat i la injustícia”, explica Vintró sobre uns relats protagonitzats per personatges “estoics, però d’un estoïcisme bastant fosc”, que miren d’agafar-se a la supervivència practicant una mena d’“hedonisme salvatge”. L’escriptor vilanoví, però, no defuig l’humor, imprescindible, diu, per construir uns contes que són “burla i clatellada” davant la creença que tot anirà bé. “No pinta gaire bé”, diu aquest exalumne de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.

El jurat del premi Mercè Rodoreda valora “l’aposta per l’estil i l’atreviment formal en uns contes travessats per la mort i el sexe, amb una mirada plena de sarcasme i humor negre”. També destaca l’habilitat de l’autor per jugar amb “el ritme narratiu i el punt de vista per aconseguir una mirada pròpia sobre el món”. En aquesta mirada pròpia, el mateix Vintró, que va fer un doctorat sobre el vessant filosòfic del poeta anglès William Wordsworth, reconeix reflexos d’escriptors com ara J.G. Ballard, el referent “més important” dels contes d’Unes ganes salvatges de cridar. “També m’influeixen Vonnegut, Dostoievski, Stendhal; i del cinema, Sam Peckinpah”, explica Vintró. Pel panorama que presenta quan descriu el to dels contes, la referència al director de Grup salvatge, Pat Garret i Billy el Nen i La balada de Cable Hogue té tot el sentit del món.

Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil

El far a la fi del món de Gerard Guix

El 49è premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, que l’any passat va quedar desert, l’ha guanyat per Gerard Guix (Vic, 1975) per Un far a la fi del món. Segons el jurat, el llibre ha merescut el guardó “per explorar amb sensibilitat i humor l’univers de les relacions adolescents, per defugir el dramatisme i apostar pel costumisme i la quotidianitat en el millor sentit de les dues paraules”. Guix, narrador i dramaturg, té cinc novel·les editades i ha estrenat obres al Teatre Romea, la Sala Beckett i el Teatre Akadèmia. Quan ha recollit el premi, ha reivindicat els autors de literatura juvenil i infantil, sovint “tractats com el germà petit a qui ningú fa cas”, i els drets laborals dels treballadors de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, on fa de professor. El premi Joaquim Ruyra està dotat amb 6.000 euros, en concepte d’acompte de drets d’autor, i el llibre el publicarà Elastic Books, el nou segell del Grup Enciclopèdia.