Quan va esclatar la crisi dels refugiats, a Gemma Brió (Badalona, 1972) l’angoixava que, com a societat, continuéssim amb les nostres vides mentre a pocs quilòmetres morien persones fugint de la guerra. Això la va dur a preguntar-se què havia fet ella uns anys abans en una situació semblant, durant la Guerra dels Balcans. “L’estiu del 1993 vaig anar de vacances a Itàlia. Recordo que, mentre prenia el sol, sentia passar els avions de guerra que anaven cap a Iugoslàvia, a l’altra banda del mar Adriàtic”, diu l’actriu i dramaturga de la companyia Les Llibertàries, que afegeix: “Quan preguntes sobre aquest conflicte, tothom respon que és massa complicat d’explicar”.

Per això recomana La hija del Este (Seix Barral), de Clara Usón: “Amb aquest llibre he entès moltes coses que, després de vint anys, havia oblidat o potser no havia arribat a saber mai”. La novel·la ficciona la història d’Ana Mladic, filla del general Ratko Mladic, que va ser condemnat al novembre a cadena perpètua per crims de guerra i genocidi. A partir del suïcidi d’Ana Mladic, s’explica tot el rerefons de la Guerra dels Balcans, en especial de la matança de Srebrenica. “Usón t’ensenya els matisos: en una guerra no hi ha bons ni dolents, no tot és blanc o negre”, subratlla Brió, que ha estat treballant en una adaptació teatral de la novel·la amb la seva companyia, un projecte que per motius econòmics encara no ha vist la llum.

Gemma Brió afirma que, quan va descobrir Clara Usón amb aquest llibre, es va maleir de no haver-la conegut abans: “És una autora que escriu molt bé, et fa entrar de ple dins una història bèstia i real”, diu. La dramaturga convida a llegir La hija del Este a la generació de joves que, com ella, van ser voluntaris als Jocs de Barcelona 92. “T’adones que, mentre aquí estàvem de celebració, al costat de casa estava passant aquesta barbaritat”, diu.