La família Kennedy reapareix a la Rambla
Vicenç Pagès Jordà, homenatjat en una tertúlia al voltant del seu últim llibre, 'Kennedyana'
BarcelonaA la Rambla de Barcelona s'hi barregen l'aroma sintètica i apegalosa que imita la xocolata amb els perfums afruitats que desprenen alguns passejants. La majoria són turistes, però també s'hi pot veure algun venedor d'artefactes voladors que no acaba d'entendre per què hi ha una cinquantena de cadires enmig del passeig. Aviat en traurà l'entrellat, si para una mica d'atenció: la família Kennedy està a punt de reaparèixer enmig de la ciutat un dilluns de Setmana Santa, avançant-se a l'anual resurrecció de Crist.
"Per a un escriptor, els Kennedy són la trama perfecta: configuren una història que es pot reformular infinites vegades i no s'acaba mai", assegura Joaquim Noguero, professor universitari, crític literari i devot de l'obra de Vicenç Pagès Jordà. Kennedyana, l'última peça del trencaclosques narratiu de l'autor d'Els jugadors de whist, va arribar a les llibreries el novembre passat, pocs mesos després de la mort de l'escriptor als 58 anys. "Normalment els editors agafem els llibres pòstums d'un calaix i els rescatem, sense saber si els seus autors hi estarien a favor o en contra –admet l'editor Ernest Folch a la Rambla, en la tertúlia d'homenatge a l'escriptor organitzada per l'Ateneu Barcelonès i l'Ajuntament de Barcelona–. No és el cas de Kennedyana. En Vicenç en va poder controlar fins a l'última coma". Pagès Jordà estava satisfet del resultat i "de poder tancar un cercle": "Havia debutat amb Cercle d'infinites combinacions a Empúries [1990], i va ser el meu pare [Xavier Folch] qui el va publicar. Aquest últim l'ha fet amb mi i és el primer títol del segell Folch & Folch".
Coincidències i curiositats increïbles
"Quan van assassinar Bobby Kennedy el 1968, cinc anys després que el seu germà i president, John Fitzgerald, la Rose, la mare, ja havia perdut els quatre fills que tenia, i una de les cinc filles –diu Joaquim Noguero–. Si això passés en una novel·la no t'ho creuries". La quantitat de curiositats que recull Pagès Jordà al llibre deixarà més d'un lector bocabadat. El nom de l'assassí del president Kennedy, Lee Harvey Oswald, està entrellaçat amb el del president: es troba també en el de Jackeline Lee Bouvier –la dona del president– i al cementiri d'Arlington on va ser enterrat, l'antiga casa del general Robert E. Lee. "Hi ha, també, molts paral·lelismes amb Abraham Lincoln –recorda Noguero–. Van ser escollits amb 100 anys de diferència a la Cambra de Representants, i tots dos van assumir el càrrec un 8 de novembre, també amb un segle de distància –Lincoln el 1860, Kennedy el 1960–; es van posicionar sobre la qüestió racial també amb 100 anys de diferència, el 1863 i 1963, respectivament. I per si no n'hi hagués prou, tots dos van morir d'un tret al cap disparat des del darrere, en actes públics, i al costat de la primera dama. Lincoln va ser assassinat en un teatre que es deia Ford. Kennedy, en un Ford Lincoln. L'assassí de Lincoln va fugir del teatre i es va amagar en un magatzem. L'assassí de Kennedy va disparar des d'un magatzem i es va amagar en un cinema, un antic teatre". Una última coincidència rocambolesca: "Tant a Lincoln com a Kennedy els van succeir presidents que es deien Johnson".
Per a Noguero, Kennedyana és "un retrat generacional, ple de dades rellevants, però també un gran exemple de com relacionar l'alta cultura i la cultura popular". Hi apareix des de la Ilíada d'Homer fins a David Foster Wallace i la revista Pronto. "És el llibre que en Vicenç va escriure i polir tota la vida", assegura el professor i crític. El periple biogràfic i creatiu de Vicenç Pagès Jordà està lligat indefectiblement al del president assassinat: va néixer només 22 dies després que ell fos assassinat, i abans de morir va aconseguir completar un llibre que ja es troba entre els millors dels 21 que ha publicat.