Literatura
Barcelona

Un escriptor viatger i amic dels cactus

Cees Nooteboom rep el premi Formentor, però no pot viatjar a Mallorca a causa de la seva salut

L'escriptor holandès, Cees Nooteboom / GUSTAVO CUEVAS / EFE Zoom

Tot i que ha dedicat nombrosos llibres als viatges –geogràfics, artístics i intel·lectuals–, l’escriptor neerlandès Cees Nooteboom (la Haia, 1933) no ha pogut recollir el premi Formentor a Mallorca. El motiu ha estat doble: d’una banda, el seu estat de salut, que l’ha obligat a ser ingressat a l’hospital diverses vegades durant aquest any; de l’altra, l’obligació de passar uns dies de quarantena si, després de viatjar uns dies a Espanya, pretenia tornar a Amsterdam, ciutat on actualment viu.

El Formentor, guardó literari que es va recuperar el 2011 emulant una primera etapa a la dècada dels 60 del segle XX, està dotat amb 50.000 euros i, fins ara, cap dels autors que l’han guanyat no havia faltat presencialment a la cita. “L’illa on és Formentor és veïna de la meva illa, Menorca, que no és meva encara que jo l'hi consideri, de “meva”, però sí que és el lloc on he escrit bona part dels meus llibres i poemes durant els últims 50 anys”, ha recordat l’autor al discurs de recepció, Llegint el llibre del món, retransmès en format vídeo. Enguany, Nooteboom no ha viatjat a Mallorca, però tampoc a Menorca, i és la primera vegada en 46 anys que trenca aquesta tradició, fet que “l’ha entristit molt”, comenta Isabel-Clara Lorda Vidal, traductora d’una vintena de llibres de l’escriptor: l’últim, el poemari Despedida, acaba de ser publicat a Visor. “En Cees ha mantingut una actitud de nòmada i viatger durant tota la vida –afegeix Lorda–. Aquesta actitud és gairebé espiritual. A Menorca hi té un jardí mediterrani que és el lloc del repòs des del qual continua escrivint. El nomadisme de Nooteboom s’ha fet interior: s’ha girat cap endins. A vegades, quan parlem em diu que tots els seus coneguts tenen Facebook i Twitter, però que, per a ell, els seus millors amics actualment són els cactus del jardí”.

Els orígens d’un escriptor

“Quan et converteixes en escriptor? ¿És gràcies a la lectura o a la vida?”, es demana l’autor neerlandès al discurs, en què recorda com la Segona Guerra Mundial va marcar la seva generació i el va afectar personalment. “Els meus pares es van divorciar l’últim any de la guerra –recorda–. Per culpa de la gana que es passava a la Haia, el pare, que va morir en un bombardeig d’avions britànics el mateix 1944, ens havia enviat a la mare i a mi fora de la ciutat, perquè allà encara hi havia aliment. La nostra casa de la Haia va ser destruïda en aquell mateix bombardeig; encara conservo a la retina la imatge d’aquella muntanya irreconeixible de pedres”. Aquest podria ser un dels orígens de l’escriptura de Nooteboom, que es ramifica en una cinquantena de títols, entre novel·les, assajos, prosa autobiogràfica i poemaris. També podria haver començat a créixer quan portava diners “a ancianes de l’alta societat”, mentre treballava en un banc –dels 17 als 19 anys–: “Em desviava per passar per un bosc on m’aturava al costat d’un rierol per pensar, i a vegades em sembla que la meva escriptura va començar allà, sense escriure ni una sola paraula. M’asseia allà i pensava, era una forma d’absentisme i clandestinitat que ara sé que forma part de l’escriptura”.
Tot i que no ha tingut gaire fortuna en català –Bromera va traduir tres dels seus llibres més reconeguts, La història següent, Perdut el paradís i Desviació a Santiago–, Nooteboom ha comptat amb la fidelitat de Siruela en castellà, que li ha publicat una vintena de volums al llarg de les últimes tres dècades. L’últim apareixerà aquesta tardor, i porta per títol Venecia. “És un cant a la bellesa de la ciutat italiana, a través de les seves esglésies, museus, monuments, anècdotes personals i reflexions –explica Isabel-Clara Lorda–. També és un lament, perquè Venècia ha estat en part destruïda pel turisme de masses”.

“Nooteboom ha viatjat pels museus d’Europa igual que pels països –afegeix Basilio Baltasar, president de la Fundació Formentor, que convoca el premi i organitza les converses anualment al Royal Hideaway Hotel–. El museu és com un forat que fan els cucs cap al passat. Permet veure la conjunció entre persones, països i moments”.
“He vist, he llegit, he esperat i, finalment, he escrit –ha afirmat l’escriptor al discurs de recepció del premi–. En relació amb l’escriptura puc dir que m’alegra haver llegit Proust quan finalment vaig estar preparat per fer-ho. Ho vaig voler fer en francès, lentament, pàgina rere pàgina, fins a l’increïble final d’El temps retrobat, que em va recordar l’èxtasi d’un excursionista que finalment ha arribat al cim de l’Himàlaia”. Nooteboom es va endinsar en una de les grans novel·les del segle XX gràcies a l’aprenentatge del francès durant els viatges pel país: “Sense l’ajuda del francès dels camioners, la meva experiència de comprensió hauria estat menor”.

Cinc sessions literàries imprescindibles

Sobre Cees Nooteboom

Dissabte a quarts d’onze del matí, Basilio Baltasar, Alexis Grohmann, José Enrique Ruiz Domènec, Antón Castro i Isabel-Clara Lorda Vidal aprofundiran en l’obra del guardonat d’enguany.

Acròbates

Sessió dedicada a acròbates literaris en què, entre d’altres, la poeta Luna Miguel glosarà El funambulista, de Jean Genet, i el novel·lista Pierre Ducrozet recordarà Los detectives salvajes, de Roberto Bolaño (dissabte, 17 h).

J.M. Coetzee

El premi Nobel de literatura ha estat, juntament amb Nooteboom, el gran absent de les converses de Formentor d’aquest 2020. A més de la taula rodona sobre l’autor (dissabte, 18.30 h), es projectarà el documental Here and now.

Bagaudes

A l’antiga Roma, els bagaudes eren camperols, esclaus i soldats que es revoltaven contra el poder. Entre els participants d’aquesta sessió (diumenge, 10.30 h) hi ha el compositor Benet Casablancas i l’escriptor Hannes Köhler.

Estilites

Inspirant-se en la figura del místic que s’aïllava del món enfilat en una columna, J.L. Cebrián, Llàtzer Moix, Basilio Baltasar, E. Wilson Lee i Clara Pastor en donaran exemples d’ara (diumenge, 12 h).