Emocionant comiat a Vicenç Pagès Jordà, "un escriptor modern, agosarat, innovador"

Torroella de MontgríL’escriptor Vicenç Pagès Jordà va morir dissabte als 58 anys, víctima d’un càncer fulminant. Dos dies després, dilluns 29 d’agost a la tarda, amics, familiars i personalitats del món de la cultura s’han reunit en una cerimònia de comiat, austera però emocionant, al tanatori de Torroella de Montgrí. L’acte, que ha desbordat la capacitat de la sala, ha aplegat novel·listes com Borja Bagunyà, Maria Mercè Roca, Josep Maria Fonalleras, Jordi Puntí, Màrius Serra i Joan-Lluís Lluís, la poetessa Rosa Font o l’editor de la revista L'Avenç, Josep Maria Muñoz, així com l’exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies Dolors Bassa, l’exalcalde de Figueres i exconseller de Cultura Santi Vila, l’actual consellera, Natàlia Garriga, i Izaskun Arretxe, directora de la Institució de les Lletres Catalanes.

Vicenç Pagès Jordà va néixer a Figueres, ciutat on s’ambienten algunes de les seves narracions de ficció com Els jugadors de whist; però, des de fa prop de trenta anys va assentar-se a Torroella de Montgrí, poble d’on prové la seva esposa, Camil·la, i on ha crescut la seva filla, Berta. I a Torroella, Pagès, tot i que sempre s’havia definit com un “sobrevingut” de caràcter una mica distant, va arrelar-hi i fer-hi vida, freqüentant els bars de plaça,les partides populars de botifarra, els concerts de l’Espai Ter o les sessions en versió original del cinema, a més de participar activament en els actes i presentacions de la llibreria El Cucut. Per això, tant per a la família com per a la majoria de torroellencs i torroellenques, la mort de l’escriptor ha estat doblement dolorosa, perquè s’ha produït durant la festa major, just dos dies després de Sant Genís, patró del poble; unes dates de celebració i trobades populars en què Pagès aprofitava per reunir-se amb els amics.

La cerimònia de comiat ha estat curta i senzilla a petició de la família, lògicament sobrepassada per la rapidesa letal de la malaltia. I segurament també ha estat breu i moderada per voluntat expressa del mateix Pagès, de caràcter tímid i cerebral, que una nit abans de morir va deixar escrit en una piulada: “No blanquejarem la cendra”. La sentència, tan aguda com premonitòria, és l’epitafi de qui, acomiadant-se en poques paraules, no busca ni demana reconeixements grandiloqüents ni homenatges pòstums.

Ara bé, tot i renunciar a la lloança després de la mort, resulta inevitable no destacar el valor del llegat que deixa l’obra del novel·lista i assagista figuerenc. I així ho han recalcat els escriptors i periodistes Antoni Puigvert i Miquel Berga, amics i admiradors de Pagès, que han intervingut en l’acte. Puigvert l’ha definit com un “escriptor modern, agosarat, innovador, eclèctic i ambivalent, divertit a la vegada que profund, seriós al mateix temps que humorístic; un novel·lista tècnicament impecable, assagista afilat, creador elegant de literatura infantil, professor ambiciós i crític rigorós”. I, ressaltant la dolorosa impossibilitat d’entendre una mort tan sobtada, Puigvert ha lamentat també totes les històries que Pagès tenia encara per escriure en el moment de maduresa i lucidesa que vivia. En aquesta mateixa línia s’ha expressat Miquel Berga, amb qui Pagès compartia un passeig setmanal entre els dies que impartia classes a la Universitat Ramon Llull a Barcelona: “Sense voler caure en el sentimentalisme tronat que tant detestava en Vicenç, voldria celebrar que avui, malgrat la pèrdua, el buit i el dol, ell perviu encara en els seus llibres i els seus lectors”.

A la vetllada de record també han sonat cançons significatives, com un tema inèdit de Cala Vento, formació en què toca el seu nebot; What a wonderful world de Louis Armstrong, i While my guitar gently geeps de The Beatles, grup de qui Pagès admirava especialment el guitarrista George Harrison. A més, per desig de l’escriptor, entre els assistents també s’han regalat els llibres escrits per l’autor de la seva biblioteca personal, en un últim gest que subratlla l’amor fervent cap a la lectura que Vicenç Pagès Jordà sempre va intentar encomanar. “No llegir quan ho tens tot fet, sinó llegir per no fer-ho tot”, són les paraules que acompanyaven el recordatori de la cerimònia.