Elizabeth Strout: “Em centro en escriure, no en si fan més cas als homes que a mi”

BarcelonaQuan Elizabeth Strout (Portland, 1956) va escriure Em dic Lucy Barton, el marit de la protagonista no apareixia. La protagonista ho deixava clar: “No parlaré del meu matrimoni”. La idea d'escriure una seqüela de la novel·la amb la Lucy i el seu marit, el William, va sorgir el 2020 arran de l'adaptació teatral del llibre que Laura Linney va protagonitzar a Broadway. “Un dia era als assajos de l'obra amb la Laura i va murmurar alguna cosa sobre que el William tenia un affaire –ha explicat l'autora aquest dimecres en una roda de premsa virtual–. En aquell moment vaig pensar «Ai, William!», i em vaig adonar que havia d'escriure un llibre sobre ell i que en realitat ja coneixia la història perquè havia deixat moltes pistes al llibre”.

El resultat d'aquella epifania feliç es titula precisament Ai, William!, que publica Edicions de 1984 en català i Alfaguara en castellà, i que retroba una Lucy ja gran, separada del William, però encara amics i amb una excel·lent relació. “Hi ha parelles així –ha comentat Strout–, amb molta empatia entre ells i que s'aguanten l'un a l'altra. Ells són una parella particular, però no veig per què no podem aspirar tots a tenir relacions així amb els nostres ex”. A la novel·la, el William ha descobert un secret de la seva mare i la Lucy l'ajuda a investigar-ho. “La mare del William, la Katherine, és un personatge que m'intriga fins i tot a mi –assenyala l'autora–. En molts sentits, és el més interessant de la història i amaga molts secrets”. També Strout, que somriu misteriosa quan li pregunten si tornarà a escriure sobre Lucy Barton. “Sospito que sí”, cedeix al final.

Guanyar experiència vital

L'endemà de l'aniversari de Virginia Woolf, Strout ha reconegut la influència de l'autora anglesa en la seva pròpia sensibilitat literària. “Sempre ha estat present en la meva vida d'una manera o altra, sobretot La senyora Dalloway, que llegeixo cada cinc anys i sempre em sembla un llibre diferent perquè jo tinc més experiència vital”. Fer envellir Lucy Barton i escriure sobre una parella gran, de fet, li ha resultat “divertit” a Strout. “M'interessava veure com seria la seva relació després d'haver travessat moltes fases”. L'escriptora acabava de complir els 65 anys i assegura que “no canviaria aquesta fase de la vida per cap altra”. “És cert que la vida es va escurçant, però tens més experiència vital –afegeix–. I sempre m'ha interessat la gent gran, potser perquè sempre he tingut gent gran al meu voltant”.

Strout es considera “una feminista”, tant ella mateixa com Lucy Barton, i reconeix que el món literari és ple d'entrebancs per a les dones, però admet que no dedica gaires energies a pensar en la qüestió. “Les dones estem avançant molt, però jo prefereixo centrar-me en la feina, no en si fan més cas als homes que a mi –diu–. Hi ha temes que m'interessen més, com ara la gent normal”. Aquesta dèria per les vides quotidianes, diu, li ve de jove. “Sempre m'he preguntat com seria la vida d'aquella persona comuna, l'exterior i sobretot la interior”, afegeix. I subratlla que no necessita assemblar-se als personatges. “Jo no soc Lucy Barton, però la conec bé, tant com a la resta dels meus personatges”. Conèixer-se a un mateix, però, ja és una història diferent. “No sé si ens arribem a conèixer mai a nosaltres mateixos –diu–. Però no crec que això sigui un problema”.

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir Ai, William! a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.