Mesos després de publicar Menys i tot a LaBreu, Eduard Escoffet està a punt de fer les maletes per sortir de gira per Colòmbia, Xile, Mèxic i el Canadà. Quan marxi el 3 de setembre quedaran només dos dies perquè es faci públic el guanyador del prestigiós premi Bernard Heidsieck, convocat pel Centre Georges Pompidou i la fundació italiana Bonotto: aquesta setmana s’ha fet públic que ell n’és un dels finalistes. Escoffet recomana llegir Cavalls salvatges, primera novel·la de Jordi Cussà, publicada a Columna el 2000 i reeditada el 2016 a L’Albí. “Cussà traça magistralment la història d’uns amics units per la dependència de les drogues i per la predilecció dels camins poc transitats -diu-. Compon un fresc que ens permet entendre com es movia l’heroïna i els seus soldats fora de la ciutat. I ho fa amb un treball de llenguatge molt fi i precís, que va de la descripció preciosista que enlluerna a la parla de bar més realista, que et fot un cop de puny, i amb una juxtaposició de fragments molt diversos que configuren un laberint que li permet a l’autor abordar l’ambient que vol retratar amb tota la complexitat. Com pocs, converteix el català literari en una arma apta per parlar dels baixos fons, de les debilitats humanes i d’un tema que encara és un tabú, l’heroïna, que va escapçar tota una generació. En aquest sentit, dels autors actuals em sembla que, a banda de Cussà, només Casasses aconsegueix plasmar aquests ambients marginals amb veracitat”.

Escoffet, que aquests dies està veient la sèrie Fariña, recorda que al llibre Cussà també “mostra el rostre d’aquelles víctimes invisibilitzades” . “I crec que és també, baixant a un nivell més prosaic -afegeix-, un repàs al que anys més tard Albert Pla anomenaria la juerga catalana : sortir a llençar les escombraries amb el cotxe i acabar a l’altra punta del país amb les percepcions alterades. Sí, en aquest país ensenyem les tietes benpensants, però sota l’alfombra hi ha de tot. També escriptors de la talla de Jordi Cussà”.