BarcelonaPilar Rahola va reprendre la trajectòria com a novel·lista el 2013 amb El carrer de l'Embut (La Magrana). Quan presentava el llibre va assegurar que tenia més idees per a ficcions llargues i no mentia: una dècada després pot presumir d'haver-se guanyat desenes de milers de lectors amb Mariona (La Magrana, 2014), Rosa de cendra (Planeta, 2017) –premi Ramon Llull– i L'espia del Ritz (Columna, 2020). Aquesta última va ser motiu de controvèrsia quan l'advocat i escriptor Josep Maria Loperena va acusar la periodista d'haver-li plagiat una novel·la, L'espia del violí (Efadós, 2020). L'acusació no va arribar als tribunals, tal com pretenia Loperena, que va morir mesos després de la polèmica.

"En totes les meves novel·les les dones són fortes –explica amb Ocell d'aire i de foc (Columna) acabat de sortir del forn–. Això no vol dir que els homes no hi siguin importants. Aquí, per exemple, hi ha un homenatge a Quico Sabaté i als últims anys dels maquis, que van protagonitzar una lluita determinant contra el règim franquista i encara ara poc reconeguda. M'agrada escriure sobre èpoques de combat a través de la mirada de dones. Per què? Molt senzill: si ets dona pateixes el doble, sigui l'època que sigui".

Ocell d'aire i de foc arrenca a la Barcelona de la dècada dels 50 i la protagonista és una noia de 19 anys, la Nina. "Quan comença la novel·la veiem que la seva vida ja està encarrilada –recorda Rahola–. Ha estudiat a les germanes dominiques, on li han inculcat una disciplina moral i catòlica, i té un promès amb qui s'ha de casar". Però la noia fa un doble descobriment: "D'una banda, hi ha la sexualitat. De l'altra, la consciència política". En el primer punt, l'autora s'ha deixat "inspirar en part per records de joventut", com ara "les excursions a les cales de Cadaqués per veure les tetes de la Gala, que sempre anava molt ben acompanyada". En el segon hi ha l'homenatge als maquis i, sobretot, "als represaliats de Via Laietana per part de la policia".

Els horrors de la comissaria de Via Laietana

"¿Per què encara són tipificats com a terroristes, els maquis? –es demana l'autora–. Són els grans oblidats de la resistència contra el franquisme. Personatges com Josep Lluís Facerias i Quico Sabaté van lluitar contra un règim feixista. Ells i tants altres van entregar-ho tot per combatre a favor de la llibertat". "Les tortures i assassinats de la policia" mereixen algunes de les pàgines més dures de la novel·la. "Recordo escriure amb llàgrimes als ulls capítols com el del militant del PSUC de 21 anys a qui la policia acaba matant d'una pallissa –assegura–. La novel·la ajuda a conèixer alguns dels horrors que es van cometre al número 43 de Via Laietana per part de comissaris com Polo i, més endavant, els germans Creix".

A més del compromís polític i l'educació sentimental de la Nina, Ocell d'aire i de foc rescata un personatge central a L'espia del Ritz. La Merceneta, àvia de la protagonista, és considerada "una perduda que ha fugit amb l'amant" des que el 1944 abandona Catalunya amb el seu company jueu. A través d'unes cartes que troba la Nina, la novel·la s'endinsa en el periple de la parella pels Estats Units, Europa i Palestina amb l'objectiu de trobar una filla desapareguda durant la Segona Guerra Mundial. "La història és el paisatge per on circulen els meus personatges –diu Rahola–. Intento ser fidel a la realitat, però no escric assajos, sinó novel·les. No dono lliçons sobre el passat, sinó que miro d'explicar com es vivia i es patia la història des de les emocions".