BarcelonaQue la vida editorial hiberna després de Sant Jordi és una fal·làcia. Per desmentir-la només cal donar un cop d’ull als catàlegs editorials i descobrir la pluja de novetats que remullarà l’estiu sense fer cap concessió a aquells lectors que es reserven els llibres comprats a l’abril per a les vacances. Els pròxims mesos s’ompliran de debuts literaris d’autors desconeguts i coneguts -com l’expresident dels Estats Units Bill Clinton- i de retorns d’escriptors com Joël Dicker i Kent Haruf. La ressaca postsantjordiesca tindrà de tot, des de thrillers refrescants fins a poesia, clàssics i propostes periodístiques.

Els retorns més esperats

Nous llibres de Dicker, Haruf, Murgia, Faulkner i Eugenides

Reaparèixer amb novetats abans de les vacances ja és pràcticament una tradició per a alguns escriptors internacionals. Un d’ells és el supervendes Joël Dicker, que irromprà al juny amb La desaparició de Stéphanie Mailer (La Campana / Alfaguara), una història farcida d’intriga, flash-backs i personatges singulars. De La Campana també arribarà l’edició íntegra d’ Els homes, d’Angelika Schrobsdorff, l’autora de Tu no ets una mare com les altres. El llibre, censurat el 1961, relata les relacions de l’ alter ego de l’escriptora amb diferents homes al llarg de la seva vida. En castellà es podrà llegir a través d’Errata Naturae.

Una altra novel·la que orbita al voltant dels vincles sentimentals és Una relació perillosa (Proa), de Michaela Murgia. L’escriptora sarda explica en aquesta ocasió com el lligam entre una mestra i un alumne pot adoptar una profunda complexitat. Si bé el llibre de Murgia aborda les relacions humanes des del desequilibri de l’autoritat, Jeffrey Eugenides en plasma les pors i les contradiccions. Aquesta visió, present en obres anteriors com Les verges suïcides, pren ara una connotació més madura i esquitxada d’ironia amb Denuncia inmediata (Anagrama), on un ric ventall de personatges s’endinsen a territoris desconeguts.

Els lectors que busquin una mirada més amable en les persones es podran refugiar en La novena hora (Asteroide) d’Alice McDermott, autora també d’Algú (Minúscula / Asteroide). Considerada una de les millors novel·les per les principals capçaleres nord-americanes, La novena hora s’endinsa en una història de solidaritat i perdó ambientada a principis del segle XX. D’altra banda, la polonesa Magdalena Tulli -autora també d’ El defecte - escull la postguerra per parlar de memòria i d’injustícies a Sabates de taló italià (Raig Verd). El llibre, guardonat amb el Premi Literari Gdynia, és un relat sobre les ferides durant la infantesa i la recerca de la pròpia identitat.

Els amants de la novel·la negra celebraran a l’estiu l’arribada d’ Azul de Prusia (RBA), una nova entrega de les peripècies de Bernie Gunther escrites per Philip Kerr. A aquest devessall de retorns se n’hi sumen un de català i un de mallorquí. Francesc Parcerisas publica amb Quaderns Crema el nou dietari Un estiu i el músic i escriptor Joan Miquel Oliver fa una nova incursió a les llibreries amb Alexandra Schneider und ihr Casiotone (L’Altra), una història surrealista on els alienígenes han envaït la Terra i només tres persones han sobreviscut a la catàstrofe, entre les quals el mateix autor.

Nous aires literaris

El debut de Bill Clinton i la primera novel·la de Carys Davies

Els segells aprofiten l’època estival per donar a conèixer noms nous que aportin una alenada d’aire fresc al sector. Entre els escriptors novells d’aquest any n’hi ha un de singular per la seva trajectòria, l’expresident dels Estats Units Bill Clinton. El polític s’ha aliat amb el veterà James Patterson, especialitzat a elaborar bestsellers addictius, i junts han donat vida a El president ha desaparegut (Columna), un thriller on es despleguen nombrosos secrets de la Casa Blanca. Clinton i Patterson competiran amb la debutant anglesa C.J. Tudor per convertir-se en el bestseller de l’estiu. Rosa dels Vents li publica L’home de guix, un entramat d’enganys amb un misteriós personatge al capdavant.

De Gal·les aterrarà al juny una novel·lista prometedora, Carys Davies. Guardonada profusament pels seus contes, Davies fa la seva primera incursió en el camp de la novel·la amb Oest (Edicions 62), una història lluminosa sobre la relació entre un pare i una filla. El llibre és, segons el diari britànic The Guardian, “un debut impressionant ple d’humor brillant”. De Bèlgica, en canvi, irromp per primera vegada en català la veu de Jeroen Olyslaegers. Ara Llibres n’edita Voluntat, un relat de la Segona Guerra Mundial que posa damunt la taula un bon gruix de dilemes morals.

A més, entre els fruits d’aquesta primavera hi ha els debuts de dues veus joves: Natàlia Cerezo s’estrena al mercat editorial amb el recull de relats A les ciutats amagades (Rata) i la periodista de l’ARA Carla Fajardo ho fa amb Forats (Fonoll). Distingit amb el premi de poesia Alella a Maria Oleart, el llibre de Fajardo aplega 33 poemes sobre la ferida, el neguit, el desfici dels cossos i les cicatrius.

Relats de segles passats

Més Pedrolo, Woolf, Dovlàtov i Moravia a les llibreries

En consonància amb la commemoració del centenari del naixement de Manuel de Pedrolo, Ara Llibres presentarà a finals de maig Manual de Pedrolo, un recull de fragments de textos que reflecteixen tots els gèneres que l’autor va cultivar. La selecció, a càrrec d’Aina Torres, plasma també les preocupacions que va expressar l’escriptor a través de la literatura. Edicions de 1984 prepara dos aterratges rellevants: Kyra Kiralyna, del romanès Panait Istrati -un dels referents de la narrativa realista de principis del segle passat-, i Agostino, d’Alberto Moravia, que relata el despertar sexual d’un adolescent. A més, al juliol el segell presentarà un nou títol de William Faulkner, Llum d’agost.

Un altre dels imprescindibles de l’estiu és Capvespre (Periscopi), de Ken Haruf, una novel·la coral que reafirma la capacitat de l’escriptor per crear paisatges literaris insòlits a partir de personatges commovedors. A més, Edicions 62 rescatarà al juny Només nit, de John Williams, en què dibuixa la relació desigual entre un pare autoritari i un fill que li té por. Williams és l’autor de la celebrada Stoner, que va ser una revelació literària el 2012. Així mateix, Impedimenta dona veu a Mavis Gallant, una de les contistes nord-americanes més reconegudes del segle XX. Ho fa amb Agua verde, cielo verde, que va ser el debut novel·lístic de l’escriptora i que gira al voltant d’una mare i una filla condemnades a estar juntes.

En paral·lel, LaBreu i Anagrama segueixen impulsant els seus projectes per recuperar obra literària dels clàssics que ja formen part de les seves col·leccions. La primera publicarà un nou Dovlàtov, L’ofici, i la segona té previst treure tres títols de Modiano: Recuerdos durmientes (que en català publica Edicions 62), Nuestros comienzos en la vida i Lacombe Lucien, aquest últim coescrit amb Louis Malle. També Viena segueix eixamplant les traduccions al català d’obres de Virginia Woolf. El segell prepara per al 23 de maig Un esbós del passat, un text autobiogràfic on l’escriptora rememora la seva infantesa i la seva formació literària. L’aposta japonesa de Viena per a l’estiu és El monjo del mont Koya, el conte de fantasmes que va fer cèlebre Izumi Kyoka. Club Editor, en canvi, prepara per al juny L’arrencacors, de Boris Vian, i traduirà al castellà El libro de los finales, de Joan Bodon.

Experiències fetes llibres

Des d’un assaig sobre la valentia fins a cròniques periodístiques

A cavall entre l’assaig i l’autobiografia, les llibreries acolliran aquest estiu alguns títols que conviden a vèncer les pròpies pors i a abraçar la llibertat. Un d’aquests és Evasions (Bridge), d’Eva Piquer amb il·lustracions d’Eva Armisén. Es tracta d’un compendi de textos embolcallats de poesia que exploren situacions quotidianes amb una mirada vitalista. També des de la introspecció i l’intimisme, Lolita Bosch construeix a Que no ens guanyi la por (Ara Llibres) un al·legat a la valentia i a la rebel·lió personal. En l’àmbit memorialístic, Libros del Asteroide recupera Stop-Time de Frank Conroy, un relat sobre les seves vivències en un entorn precari i caòtic que David Foster Wallace va definir com “el millor llibre de memòries literàries del segle XX”.

El camp del periodisme també serà fèrtil aquest estiu amb llibres com Caso Cipriano Martos (Anagrama), en què Roger Mateos desgrana una complexa investigació sobre la mort d’aquest comunista en un hospital. Mateos relata com suposadament l’home va morir després que l’obliguessin a beure àcid sulfúric en un interrogatori ple de tortures de la Guàrdia Civil.

A més, els periodistes Enric González i Joaquín Luna publicaran dos títols de cròniques periodístiques. El primer firma Todas las historias y un epílogo (RBA), on recopila Historias de Londres (1999), Historias de Nueva York (2006) i Historias de Roma (2010), i el segon ha escrit Quina tropa! (Destino), on relata anècdotes a la redacció de La Vanguardia.