BarcelonaCom ha passat en nombrosos casos durant les últimes dues dècades –entre els quals hi ha els d’Àngels Gregori, Maria Cabrera, Marc Rovira, Carles Morell i Anna Ballbona– David Caño es va donar a conèixer guanyant el premi Amadeu Oller de poesia. Va ser amb el llibre Barcelona el 2007, inici d’una trajectòria prolífica i d’una presència constant i proteica als escenaris catalans, ja sigui com a rapsode, però també a partir d’espectacles musicals al costat de Meritxell Gené o amb els grups musicals Ovidi3, al costat de Borja Penalba i David Fernàndez, i Ovidi4, on s’hi afegeix Mireia Vives.

Nascut a Olot el 1980, Caño acaba de guanyar els Jocs Florals de Barcelona, dotats amb 9.000 euros, amb el llibre de poemes Un cos preciós per destruir, que s’ha imposat als 87 mecanoscrits restants. El guardó es lliurarà el 13 de maig al Saló de Cent de l’Ajuntament, i el llibre serà publicat a la tardor a la col·lecció Ossa Menor de l’editorial Proa. En una dècada llarga de feina, Caño ha recollit la seva poesia –sovint directa i contundent– en vuit volums, entre els quals destaquen He vist el futur en 4D (Moll, 2009), Teresa la mòmia, escrit conjuntament amb Lluís Calvo (Pont del Petroli, 2013) i el recent Nictàlgia (Terrícola, 2017). Ha participat en centenars de recitals arreu dels Països Catalans i en ciutats europees com Zadar, Zagreb, Brno, Berlín, Brussel·les, París, Lió o Manheim. “La poesia t’ensenya a viure –diu l’autor–. I es pot ensenyar a viure-la. Com tot. Quan ensenyes una cosa que la vius, la transmets d’una manera diferent que si és una mera part del temari” .