BarcelonaLa guerra de Troia, la sagnant conquesta de Mèxic, la Segona Guerra Mundial i l'Holocaust i el combat contra els càrtels de la droga són alguns dels escenaris que recorre el segon assaig del mexicà Enrique Díaz Álvarez, La palabra que aparece, que aquest dilluns ha rebut el 49è premi Anagrama d'assaig, dotat amb 8.000 euros.

"La violència s'exerceix amb la paraula, però també es combat a través de la paraula. És una eina per posar en qüestió el poder", ha explicat l'autor, professor de la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Autònoma de Mèxic. Al llibre reivindica la necessitat d'explicar la història dels vençuts a partir dels testimonis i les víctimes, sovint esborrades dels relats oficials. El politòleg, a més, hi exposa la capacitat de l'art i el periodisme per mostrar totes aquestes altres veus que, des de la creació, volen evitar la normalització de la violència. Ho fa a través de l'obra d'autors com Kurt Vonnegut, Virginia Woolf, Roberto Bolaño i la premi Nobel de literatura Svetlana Aleksiévitx. "En un món tan prosaic, ple d'algoritmes i de big data, Díaz Álvarez reivindica el poder de la imaginació", ha recordat Daniel Rico en nom del jurat.

Escoltar tots els punts de vista

"El confinament va provocar angoixa, però també molts manuscrits", ha començat Enrique Díaz Álvarez, que ha viscut molts anys a Barcelona, la seva "segona casa", abans de tornar a Mèxic. "Crec en el poder que té el testimoni i l'art per combatre la violència –ha explicat–. La meva intenció és arribar a entendre el meu país, on hi ha molta brutalitat. Començo amb la Ilíada però arribo fins a la violència del narcotràfic. Un llibre com aquest encara la violència, però també hi dona visibilitat a través del testimoni de víctimes, de familiars i d'artistes". La guerra sempre s'ha d'explicar des de les dues perspectives: "La lliçó d'Homer és que intenta mostrar la visió troiana, tot i haver estat aqueu, perquè si es perdia aquell punt de vista no es podria accedir als fets en conjunt. Posa't al lloc de l'altre, explica quina és la seva història, ens diu Homer. Si no, estàs cometent un segon assassinat".

Al Mèxic actual s'explica la violència "des de les víctimes, però també es comença a fer a través dels perpetradors". "No hem d'arribar a empatitzar amb els criminals, però sí que hem d'escoltar què poden explicar –ha continuat–. Aquests joves, persuadits per la necessitat de sobreviure, que diria Elias Canetti, acaben perpetrant violència. En un primer moment també poden haver sigut víctimes". Entre els nombrosos casos que apareixen a l'assaig hi ha el de John Hersey, el pilot de l'avió que va transportar la bomba atòmica fins a Hiroshima. "Mentre els Estats Units l'aclamaven, ell volia que el tanquessin a la presó –ha dit Díaz Álvarez–. En aquest sentit, el llibre que va escriure després dels fets és molt important". També apareix Abraham Bomba, que va ser perruquer a Auschwitz i que va emmudir durant les preguntes que li feia Claude Lanzmann durant el rodatge del documental Shoah. "El silenci de Bomba és un testimoni eloqüent", admet l'autor de l'assaig.