BARCELONAL’escriptor Kiko Amat explica que li agrada molt “sentir la primera persona” als llibres que llegeix. És per això que recomana una memoire del nord-americà Chris Offutt, Mi padre, el pornógrafo (Malas Tierras). “Té un títol autoexplicatiu -diu Amat-. És una memòria del seu pare, que era un escriptor que va començar amb ficció però va passar a escriure pornografia perquè no guanyava prou diners”.

El llibre, diu el de Sant Boi, s’inscriu dins el gènere de rural noire, literatura violenta de classe treballadora del sud dels Estats Units. Al llarg de les seves pàgines, Offutt relata la visió que té del seu pare, un home per qui sentia amor i odi a parts iguals: “El pare era, com a mínim, abusiu verbalment, molt distant, i estava tancat en la seva feina, per la qual sentia remordiments”. La memoire aconsegueix retratar les contradiccions d’aquest personatge extravagant, que per una banda “va ocasionar un trauma als seus fills” i per l’altra era “una celebritat dins d’aquest gènere underground”.

L’ambient tens que descriu el llibre va interpel·lar directament Amat. La resposta d’Offutt a aquesta violència diària és la negativa a “identificar-se com a víctima”, i això és el que més li ha agradat al santboià. “Té una mirada plena de força, de ganes de desfer el món on va créixer”, explica. Ell considera que quan escriu té aquesta mateixa mirada: “És l’única manera de fer-ho. Si no, passes a tenir un to presumptuós o un to de lament, que fa repugnants algunes novel·les melindroses actuals”. Aquesta mirada, adverteix Amat, “és prèvia a la literatura”. “És una mirada de classe, de perifèria i d’extraradi”, i, tot i que no afirma que sigui exclusiva d’aquest grup social, diu que és una bona eina per “enfrontar-te a les circumstàncies adverses”.

Mi padre, el pornógrafo

Chris Offutt. Traducció de Ce Santiago. Malas Tierras. 288 pàg./19,90€