BarcelonaCarles Xuriguera no llegeix mai només un llibre. "No puc. En tinc sempre quatre o cinc que vaig fent seguir", explica. Si hagués de quedar-se amb un autor, escolliria el filòsof Josep Maria Esquirol, sobretot els seus quatre últims llibres, publicats entre el 2015 i el 2024 a Quaderns Crema. "M’interessa perquè és un autor que ens retorna a l’espiritualitat i a la reflexió occidental, tan mal substituïdes per un orientalisme de fireta o simplement el buit nihilista", explica. La resistència íntima (2015) va ser el primer títol que va connectar amb el gran públic. També va rebre els premis Ciutat de Barcelona i Nacional d'assaig. Després han vingut La penúltima bondat (2018) i Humà, més humà (2021), en què ha desplegat la seva "filosofia de la proximitat". El més recent és L'escola de l'ànima (2024).

L'actor també recomana l'últim títol de Michela Murgia, que aquí ha estat traduïda per les seves novel·les i pel polèmic assaig Instruccions per fer-se feixista. "Aviat farà un any de la seva mort i la recordo tot llegint en italià, amb esforç i paciència, el recull Ricordatemi come vi pare, a Mondadori", explica. És un llibre autobiogràfic, pòstum, a partir d'una entrevista amb el seu editor, en què parla de la infantesa, de les seves lectures, de l'amor.

I a la tauleta també hi té un referent intel·lectual nascut a Bòsnia, Predrag Matvejević, de qui acaba de descobrir L’altra Venècia amb la traducció de Pau Sanchis Ferrer i en una edició impecable de La Breu Edicions (2024). El llibre recull l'esperit del seu volum més conegut, la crònica de Breviari mediterrani (1991), perquè hi torna a fer un cant a la vida i a la vida a prop del mar. Com que la ciutat ja es coneix des de tots els angles, Matvejević es fica per les petites esquerdes. "Soc un enamorat del Mediterrani i aquest home me’l torna a explicar amb delícia", resumeix Xuriguera.