Biel Mesquida rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

BarcelonaLa llibertat absoluta i la modernitat radical de la literatura de Biel Mesquida (Castelló de la Plana, 1947) li han valgut el 58è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2026, el màxim reconeixement a la trajectòria a un escriptor català, que atorga Òmnium Cultural. És la consagració definitiva d’un autor que ha perseguit la bellesa desbordant, ha experimentat amb el llenguatge, ha fugit dels convencionalismes i ha escrutat els abismes de la seva ànima i del nostre món sense contemplacions. Mallorquí nascut al País Valencià i publicat a Catalunya –i estimat a tot arreu–, culmina així una trajectòria de cinquanta anys exercint de poeta, novel·lista, assagista, crític i professor.

El jurat li reconeix una obra complexa, diversa i sempre en català; el paper d’activista de la llengua i la cultura catalanes, i el diàleg amb les noves generacions i les noves tecnologies. "Les obres de Biel Mesquida són monuments barrocs que encomanen passió i duen les lliçons mesquidianes al seu apogeu: «La bona literatura genera llegiguera i escriguera»", ha consignat el jurat, que el considera "un autor lliure, actiu i defensor dels valors que ens fan humans apassionats en temps de tenebres". "És un explorador de la llengua, un català apassionat, convuls, profund i connectat amb la vida i el moment històric", ha dit Xavier Antich, president d'Òmnium Cultural, en l'anunci que s'ha fet a la Nau Bostik de Barcelona. L'entrega del Premi d'Honor, dotat amb 20.000 euros, serà el 8 de juny al Palau de la Música.

"No soc museïficable –avisa Mesquida, davant dels afalacs–. Soc un escriptor viu, estic dins la trinxera de l’escriptura, de la lluita de cada dia i de cada nit, més que mai en aquest temps de guerra, d’emergència de la llengua catalana, d’una aclaparadora confusió que s’estén com un fantasma per tot el planeta, un temps que no m’imaginava viure quan seria vell. M’imaginava llegint i escrivint, envoltat dels meus grans mestres, construint la meva obra. I no, l’obra es construeix en el fragor de les batalles, havent d’anar a predicar i signar manifestos", afirma, i ataca els pactes PP-Vox que fan recular la llengua, la cultura i la memòria històrica a les Balears i al País Valencià. Li recorda l’època de lluita juvenil dels anys setanta, quan era un estudiant de biològiques i un treballador de la Gran Enciclopèdia Catalana. De fet, ha agraït el premi a tots els amics d'aquella època, que ha recordat amb nostàlgia i que considera que l'han conformat, des de Baltasar Porcel a Jordi Cussà, passant per Joan Fuster, Joan Brossa, Pepa Llopis, Carles Santos, Josep Palau, Fabià Puigserver, Maria Aurèlia Capmany, Jaume Vidal Alcover, Josep Guinovart, Modest Prats, Francesc de Borja Moll, Maria Àngels Anglada, Lluís Llach, Pau Riba, Montserrat Abelló i Carme Sansa, entre d'altres.

Biel Mesquida admet que va quedar "electritzat per la sorpresa" quan va rebre la trucada de Xavier Antich a finals de febrer. "Vaig quedar trasbalsat, tocat i emocionat, tot jo em vaig posar a vibrar de joia –afirma, emocionat–. Òmnium m'estimava. Òmnium m'estima, ho he subratllat. Allò era una festassa i sobretot un estímul per batallar, batallar i batallar, en totes les trinxeres d'una lluita que vaig aprendre des que tinc ús de raó". L'escriptor ha insistit que "els catalans no tenim la feina feta, el franquisme encara hi és, revestit de falsa condescendència, fent costat els qui voldrien una llengua i una cultura catalanes esmicolades, fetes malbé".

"Els escriptors som llengua catalana en estat sòlid. Som soldats de la llengua catalana en la cerca de l'excel·lència", ha insistit, en un discurs que portava escrit, perquè volia que fos concís i serè, però ha acabat sent abrandat i espurnejant, com els seus recitals. Per exemple: "No a les guerres, als genocides, a les desnacionalitzacions, als analfabetismes, a les pobreses i les fams, a les desmoralitzacions, a les barbàries: no, nosaltres no som d’eixe món!; gràcies Raimon". O bé: "Cal militar activament, modestament però eficaçment, a favor de les llums i contra l’obscurantisme que volen ens necrocapitalismes per mantenir els seus privilegis". També ha demanat que, davant les "punyalades contínues al català", "l'ofec premeditat" i "les brutals malifetes dels governs de les Illes i el País Valencià", el govern del Principat sigui "ambiciós en pressupost i actuï amb celeritat i urgència en aquest moment d'emergència".

Un escriptor precoç

Fill de mestres mallorquins, Mesquida va néixer literalment en una escola, on treballava la mare. Lector precoç en una llar farcida de llibres –Rodoreda, Ferrater, Foix, Costa i Llobera, Ausiàs March–, sol recordar que ja des de les redaccions escolars no va tenir mai "una recepció fàcil –admetia en una entrevista a l’ARA–. Em criticaven la cruesa, ser massa descarnat i crític. Ja de jove no era convencional". Perseguit i maltractat per la policia, el 1964 va sortir de la Mallorca "grisa, dictatorial i conservadora" per aterrar al que consideraria casa seva, la Universitat de Barcelona, on va estudiar ciències biològiques i ciències de la informació, però sobretot va viure el seu moment d'eclosió política i cultural, va entrar en contacte amb l'antifranquisme i amb referents artístics, que van des d'Antoni Tàpies a Maria del Mar Bonet. El seu interès renaixentista ha fet que treballi amb diferents entitats, festivals i col·laboradors al llarg dels anys.

També la seva literatura ha travessat totes les fronteres. Tot comença el 1973 amb l’experimental L'adolescent de sal (reeditat a laButxaca el 2013), que guanya el Prudenci Bertrana, un bildungsroman que combina la perversió poètica, el simbolisme i una joiosa pulsió homoeròtica, i que acaba sent censurat durant dos anys. Amb pròleg del seu amic i referent Blai Bonet, encara avui es considera un dels llibres més innovadors de la literatura catalana contemporània i, de fet, el jurat del Premi d'Honor destaca que "va ser revolucionària i va obrir les lletres catalanes als corrents internacionals". "Des de la seva publicació ha obert els ulls, els cervells i els cors de les possibilitats més lliures de la narratologia", continua el jurat. Però és que des del principi Mesquida s'ha dedicat a impugnar qualsevol consideració estàtica. El 1974 publica El bell país on els homes desitgen els homes, un poemari eròtic d’alt voltatge sexual i llengua transgressora que va repartir clandestinament per la Barcelona dels 70, i que no es va publicar en condicions fins al 1985 (a laButxaca el 2012).

Amb cos i ànima

Mesquida ha fet de la ruptura constant i de l’ambició lingüística la marca de la casa. Com diu el seu amic Jordi Llovet, escriu "amb cos i ànima". Això li ha suposat una dificultat extra a l’hora de publicar i de conciliar grans públics, però, en canvi, li ha valgut el reconeixement general de la crítica i dels bons lectors. "Soc un escriptor minoritari però, com deia Blai Bonet, t'han de seguir els teus dotze, i a mi m'han acompanyat; el lector em dona vida", afirma. La seva tenacitat i tossuderia ha fet la resta. Acaba de publicar un poemari a LaBreu, Trast, un singular llibre d’urgència en contra de la "contaminació" a què han sotmès la seva terra. D'entre la poesia, que considera l'espina dorsal de la seva producció literària, destaquen títols com Com passes d’ocell a l’aire (Ecafè Central-Eumo) i el llibre de llibres Carpe momentum (Eumo, 2021). "La passió estètica és una ètica i naturalment és una política", diu.

El mallorquí ha contribuït a eixamplar els límits de la narrativa amb el tríptic barroc d’Excelsior o el temps escrit (Empúries, 1995; premi Ciutat de Barcelona i premi de la crítica de narrativa catalana), la voluptuositat de Vertígens (Edicions 62, 1999; premi Ciutat de Palma i Premi de la Crítica del País Valencià) o la bellesa de vida interior de Llefre de tu (Club Editor, 2012). També ha cultivat extensament la narrativa breu amb Els detalls del món (Empúries, 2005: premi Nacional de Literatura), el retaule descarnat de Mallorca de T’estim a tu (Empúries, 2001) o Acrollam (Empúries, 2008), la intimitat de Trèmolo (Empúries, 2015) i els contes efervescents d'Encarnacions (LaBreu, 2022); la prosa a la passejada memorialística de Passes per Palma (Vibop, 2023) i els monòlegs teatrals a Els missatgers arriben mai (El Gall, 2012).

Els últims anys Mesquida ha estat reconegut amb diversos premis i s'ha alliberat de tota reserva. "He perdut la por i m'he tornat un pocavergonya", reconeixia a l'ARA. "L’únic que fa que hi hagi un escriptor és que tingui una veu pròpia. Voldria que tota la meva obra fos una petita música que dono al lector", reconeix. Gran defensor de la lectura, aquest dijous afirmava que ell només llegiria, però "el llegir no pot fer perdre l'escriure", de manera que escriu diàriament, i especialment ha fet servir la premsa per exercir la seva llibertat i buscar el feedback dels lectors. Ara té entre mans un text sobre "la guerra incivil". Quan va rebre el premi Trajectòria el 2021 ja va llançar el seu lema, que avui repeteix, convertit en un mantra: "Estimeu. I llegiu, que ens fa tornar guapos". Acaba recordant que "Catalunya no és una nació: és un bocí de nació" i tanca el discurs amb una proclama diàfana: "Visca els Països Catalans! Visca el país català! Visca la necessària independència per salvar la terra, la llengua i la cultura".