BarcelonaEls escriptors més agosarats també poden tenir la capacitat de sorprendre els lectors quan adopten un registre més assossegat. Perquè sovint, l'austeritat, aquests autors la saben impregnar de la seva exuberància. És el cas del nou llibre de mallorquí Biel Mesquida (1947), Passes per Palma (Vibop Edicions), amb fotografies de Jean Marie del Moral. Es tracta d'un recorregut per la Palma actual a partir dels "anys decisius" de la infantesa i l'adolescència. No és un llibre del tot de memòries, tampoc no és una elegia d'una Palma en extinció pels estralls del turisme. I els apunts amb aires periodístics sobre la ciutat, hi conviuen amb els més experimentals. "Passes per Palma és un llibre viu i bategant", diu l'autor.

Mesquida recorda que tot plegat té l'origen en una conferència que va impartir fa alguns anys i que després, amb la prosa d'Azorín i Josep Pla en ment, va anar omplint pàgines amb l'única condició que el llenguatge fos "contingut" i que la seva mirada conjugués "serenitat, ironia, sentiment, tendresa i que la primera persona no sembli un personatge de ficció sinó que sigui de veritat". "Escrivim per crear un món on es pugui viure, una atmosfera per on es pugui respirar. Escrivim, també, per intensificar la vida, fer-la més suportable i més infinita, per gaudir dues vegades la vida", afirma Mesquida al llibre. Així mateix, Passes per Palma és crític amb el present de Mallorca i el pes aclaparador del turisme i el govern de la dreta. "El llibre és una defensa de tot: d'edificis, de botigues, de restaurants, de cinemes, de tot el que forma una Palma molt mediterrània i al mateix temps molt europea. Cada cafè que desapareix és com una punyalada", subratlla l'autor.

L'àvia materna de Mesquida, la padrina Joana Payeras, modista i professora de tall i confecció, és un personatge imprescindible del llibre. "M'ensenyà algunes de les coses més essencials de la vida: a escoltar, a recitar, a contar i a cantar", diu l'autor. També és qui li esperona l'esperit crític i qui li fa veure l'impacte de la Guerra Civil, que anomena "Guerra Incivil", que romania en la societat. De fet, després de Passes per Palma Mesquida treballa per acabar una novel·la que va començar fa més de vint anys titulada Carnatge, que té la dificultat d'abordar la Guerra Civil d'una manera encara més personal que altres vegades. "Trauré tot el meu dolor, tota la meva tristesa, la meva incomprensió. La Guerra Incivil és la mateixa guerra que hi ha ara, entre Al·là i Jehovà, entre els israelians i els palestins; serà un llibre contra la guerra, contra la salvatjor i la inhumanitat".

Contra la mediocritat generalitzada

"Cal encara molta de feina i molta sensibilització perquè la consciència col·lectiva pugui alimentar un mite propi més enllà de la mossoneria dominant, el provincianisme xaró i la mediocritat generalitzada d'una societat grapejada, gentrificada, barroera i feta malbé", adverteix Mesquida en un dels textos del llibre: "Palma és eterna, i els bàrbars actuals poden intentar destruir-la, però no acaben de fer-ho: Palma és viva. L'esperit de la ciutat és viu i molta gent civilitzada de fora, quan ve, em diu que no sigui tan pessimista, que hi ha moltes veus del lloc i surten malgrat les urbanitzacions, malgrat una política territorial fatídica i que mos vulguin omplir de plaques fotovoltaiques".

A Passes per Palma, Mesquida tracta alguns llocs de la ciutat com el Terreno, la plaça Gomila, la Seu i la discoteca Tito's, com si, més que uns escenaris, fossin personatges. També hi ha detalls pop, quan va poder veure, entre altres curiosos, Grace Kelly i el príncep Rainier de Mònaco i Maria Callas quan van viatjar a Palma a bord del iot d'Onassis Christina O el 1961. "Ells ens somrigueren i ens feren una capada de salutació mentre entraven al Rolls. Tot passava amb la lentitud d'una pel·lícula a càmera lenta. Quan el cotxe partí va ser com si despertàs d'un bell somni", explica Mesquida.

Les instantànies de Jean Marie del Moral

Pel que fa a les fotografies de Jean Marie del Moral, Mesquida té una llarga relació personal i artística amb el fotògraf i va voler que les seves imatges trenquessin la lògica de la postal i fossin "instantànies" de la ciutat. Mesquida va anar mostrant-li punts que li interessaven, però en cap moment va voler que les imatges fossin il·lustracions de res. "És un gran captador d'espais, com ha fet amb els tallers d'artistes com Joan Miró i Antonio Saura. Així que va retratar Palma com si fos l'estudi de milers de pintors i va anar captant-ne detalls", explica Mesquida.