"La batalla contra la Màfia ha destruït la meva vida"
Roberto Saviano dedica la seva nova novel·la, 'Los valientes están solos', a reconstruir les fites i els problemes del jutge Giovanni Falcone, assassinat el 1992
Barcelona"La gent valenta no és aquella que no té por, sinó la que no es deixa dominar per ella i actua seguint un codi, sense trair els seus referents", explica Roberto Saviano (Nàpols, 1979). El jutge Giovanni Falcone, assassinat el 1992, va ser un dels referents de l'autor a l'hora de denunciar el crim organitzat a Itàlia. Gomorra (2006, en català a Empúries) va canviar la percepció de les màfies arreu del món: es va traduir a una cinquantena de llengües i se'n van vendre més de deu milions d'exemplars. Alhora, aquell llibre va sotraguejar la vida de Saviano, que des de llavors ha hagut de viure amagat i sota protecció les 24 hores.
"Si pogués tornar enrere no tornaria a publicar Gomorra –admet ara–. Li diria, al jove de 26 anys que jo era llavors, que no fes aquest pas, que fos més prudent, però sé que no em faria cas". Disset anys després del llibre, Saviano continua sense poder fer res tot sol: no pot ni baixar al carrer a comprar el pa. "La batalla contra la Màfia ha destruït la meva vida –assegura–. Quan llegeixes en algun lloc que els grans personatges de la història s'exposen i s'arrisquen, ho està dient algú que no ho ha experimentat en la seva pròpia pell. No val la pena cremar la teva vida per cap causa". Al llarg d'aquest temps, l'escriptor i periodista ha descobert que, tot i el suport dels lectors i de part de la societat, està sol. "No només les màfies et són hostils: també la política", explica abans de recordar que no fa gaire, Matteo Salvini, actual vicepresident d'Itàlia, va declarar que Saviano "tenia el privilegi de comptar amb un equip d'escortes". "La seguretat d'una persona no és cap privilegi –explica–. Si em volen retirar els escortes, que ho facin en silenci. Si ho anuncien públicament m'estan assenyalant perquè puguin atacar-me. És un acte d'una gran imprudència".
Menyspreu i enveja
Tot i haver hagut de viure reclòs durant gairebé dues dècades, des de Gomorra Saviano ha publicat llibres tan destacables com l'assaig ZeroZeroZero (2013), sobre el negoci milionari de la cocaïna, i La banda dels nanos (2017), centrada en l'última i precaritzada fornada de joves napolitans, enganxats a les xarxes socials i a la violència. Ara publica Los valientes están solos (Anagrama), una novel·la de més de 500 pàgines que explica la vida del jutge Giovanni Falcone (1939-1992). El recorregut narratiu està emmarcat per dues explosions. La primera és al 1943, al poble de Corleone, de la qual només sobreviu un nen, Salvatore Totò Riina, el futur capo dei capi. Serà Riina qui decidirà, cinc dècades després, liquidar Giovanni Falcone, l'home que ha aconseguit posar la Màfia contra les cordes, amb una bomba al seu cotxe, que de retruc també va matar la seva dona i tres guardaespatlles. La novel·la repassa aquestes cinc dècades de crims, desenganys i judicis.
"Falcone va estar sempre sota sospita –diu Saviano–. Se'l va menysprear i fins i tot envejar. Després d'un intent frustrat de matar-lo amb una bomba, es va arribar a dir als mitjans que ho havia preparat ell mateix per aconseguir un ascens. El cert és que, anys després, vaig arribar a parlar amb l'home que havia posat la bomba i no tenia res a veure amb Falcone". La lluita contra la Màfia del magistrat es va desenvolupar des de Sicília, primer a Lentini i Trapani, i més endavant des de Palerm, on va ser testimoni de l'assassinat de jutges com Cesare Terranova (1979) i Rocco Chinnici (1983), tots dos a mans de la Cosa Nostra. Res no el va frenar a l'hora d'enfrontar-se al crim organitzat i a partir de la confessió de Tommaso Buscetta, peça clau en el tràfic de drogues entre Sicília i els Estats Units, va aconseguir fer seure al banc dels acusats més de 400 mafiosos en un macrojudici que va dictar condemnes de més de 2.600 anys de presó contra els caps de l'organització, entre els quals hi havia Totò Riina, el criminal que va acabar esborrant del mapa el seu perseguidor.
"La feina de Falcone va ser equiparable a la d'una gran descoberta científica: gràcies a la seva tenacitat, el món es va transformar", continua Saviano: "Tot el menyspreu que se li va dedicar en vida es va convertir en elogis un cop va ser mort. El seu cadàver havia deixat de fer por".