BarcelonaEl burgès per excel·lència de la literatura catalana va néixer a principis del segle XX, quan Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931) va fer-se seva l'expressió popular del "senyor Esteve" i la va convertir en una novel·la. Publicada el 1907, L'auca del senyor Esteve va crear adeptes i detractors d'aquesta història sobre un botiguer del barri de la Ribera de Barcelona i el seu fill Ramonet, que no vol seguir el negoci familiar sinó que vol fer-se artista. Amb l'obra de teatre homònima, estrenada el 1917, el senyor Esteve va fer el salt definitiu i es va consolidar com un protagonista indiscutible de la cultura catalana: el prototip d'un home de seny i estalvi, burgès i d'esperit conservador. Aquell arquetip segueix viu més d'un segle després i ha consolidat la novel·la com un clàssic imprescindible de la nostra literatura. Ara, l'editorial Barcino l'ha recuperada en la llengua original de la primera publicació, amb els rodolins de Gabriel Alomar i els dibuixos de Ramon Casas, en una edició amb introducció de la professora i investigadora en literatura contemporània Margarida Casacuberta.

"L'auca del senyor Esteve forma part del cànon i del nostre imaginari, perquè es llegeix a l'escola. Té un alt grau de reconeixement, però alhora hi ha molt de prejudici i de clixé al voltant d'aquesta obra. Ara és un bon moment per redescobrir-la", defensa l'editor de Barcino, Oriol Magrinyà. La novel·la forma part de la col·lecció Imprescindibles, al costat de títols com Els sots feréstecs, de Raimon Casellas; La febre d'or, de Narcís Oller, i Vida privada, de Josep Maria de Sagarra. I, com aquests dos darrers, la història del senyor Esteve és un fresc viu i vibrant de Barcelona. En concret, de la transformació que va viure la capital catalana amb la modernització a principis del segle XX. Per això, tant Magrinyà com Casacuberta la reivindiquen com "una de les grans novel·les de Barcelona".

L'auca s'estén pels carrers de Ciutat Vella fins al Born i la Ciutadella, a cavall entre la nostàlgia per un temps que es perd i l'entusiasme davant de la modernització que arriba. "Recorda aquella Barcelona que es revolta, de les bullangues, republicana. Després serà la Barcelona més d’esquerres, que a vegades és la que més oblidem", assenyala Casacuberta. A través del senyor Esteve, Rusiñol s'aproxima amb ironia a la figura del burgès, però l'acaba redimint. "Aquell era un moment d'esplendor de la ciutat burgesa i, al darrere de la història, hi ha un sentiment d'orgull cap a la ciutat", afegeix la professora.

Un català ric i popular

Un dels elements més destacats d'aquesta nova edició és la llengua que Rusiñol utilitza per narrar les peripècies del senyor Esteve i la seva família. "És el català que es parlava a Barcelona al tombant del segle XIX i a principis del segle XX. En un moment en què ha començat la depuració de la llengua impulsada pels noucentistes, Rusiñol reivindica el català més popular i arrelat de la tradició", explica Casacuberta. En aquest sentit, Magrinyà detalla que en l'edició de l'auca s'ha optat per regularitzar l'ortografia però respectar i mantenir el lèxic i els castellanismes. "Hi ha una part epidèrmica de la novel·la que beu d'un vocabulari concret, amb paraules com traje, mercería [pronunciat en castellà] i abono", diu l'editor. És per això que Casacuberta reivindica Rusiñol com un testimoni literari valuosíssim que, segons el seu parer, a vegades és menystingut: "Encara carrega tòpics i estereotips, i per culpa d'això moltes vegades no ens el prenem seriosament. Amb aquesta edició dignifiquem una obra que, de tant en tant, s'ha de recordar".