'Permagel', d'Eva Baltasar: crònica d'un triomf editorial

BarcelonaQuan, a principis de març, Club Editor va posar en circulació Permagel, d’Eva Baltasar, van ser pocs els que s’hi van llançar al damunt, però ahir el llibre rebia el premi Llibreter a la millor obra escrita en català durant l’últim curs. Entre els primers lectors de la novel·la s’hi comptava algun periodista i la llibretera Isabel Sucunza, de La Calders, escenari escollit per Maria Bohigas per presentar en societat la novel·la el 14 de març.

“Si pensem en Club Editor ens ve al cap la gran feina que han fet amb Joan Sales, Mercè Rodoreda i Víctor Català -recorda Sucunza-. Però Maria Bohigas també ha apostat per autors joves molt bons, com va fer amb Males companyies, de Marc Cerdó [2010], i ara amb Eva Baltasar. El dia que vaig començar Permagel el ritme em va arrossegar de tal manera que no vaig poder deixar-lo fins al final”. És el mateix que li va passar a Irene Tortós-Sala, de la llibreria L’Altell de Banyoles. “Em vaig trobar amb una veu nova, singular, molt diferent de tot el que hem llegit fins ara -explica-. També és molt atrevida: no tots els escriptors se’n sortirien, amb un personatge així. Vaig llegir-la d’una tirada perquè no podia parar”.

La narradora del llibre explica la història en primera persona. Rememora fragments de la seva vida des d’un present incert, en què busca quina és la millor manera de suïcidar-se amb un sentit de l’humor poc habitual. La desinhibició amb què parla del sexe -sobretot lèsbic, tot i que hi ha un capítol sobre pornografia heterosexual divertit i alhora patètic- i la poca fe en les relacions familiars són dos temes recurrents en la novel·la, que el dia de Sant Jordi, set setmanes després d’arribar a llibreries, ja es va col·locar en la novena posició dels títols més venuts. “De Permagel me’n va enlluernar l’escriptura: l’autora fa servir un llenguatge pulcre i poètic per parlar d’un personatge més aviat fosc i inadaptat, però la manera com t’explica el que li passa està plena d’ironia”, comenta Quim Jubert, de la llibreria La Cultural de Vilafranca del Penedès, que van tenir l’encert de programar una presentació de la novel·la a principis d’abril, quan el boca-orella de la novel·la tot just començava. “Les escenes amoroses de Permagel em semblen d’una gran lluminositat. Hauria pogut ser un llibre sòrdid i no és així -continua-. Per a mi és una obra de nivell internacional, molt per sobre del que es publica en català habitualment”.

El debut en la narrativa d’Eva Baltasar, que des del 2008 ha publicat deu volums de poesia, ha esgotat quatre edicions en català i serà publicat aquesta tardor en castellà, a Literatura Random House, i l’any que ve en francès, a les prestigioses Éditions Verdier, on publiquen habitualment Pierre Michon, Anne Serre i Pierre Bergounioux. Durant el mes de maig, Permagel no va deixar d’aparèixer entre els cinc títols més venuts que facilita setmanalment Libridata.

Blanca Àlvarez Mató, de la llibreria La Impossible, assegura que no s’ha cansat de recomanar la novel·la per dos motius: “Perquè a través d’un llenguatge aparentment senzill aconsegueix imatges molt potents i perquè visibilitza el lesbianisme. Hi ha molt poca literatura en català d’històries d’amor lèsbiques, i aquesta novel·la és una aportació important per normalitzar la situació”. Així com Llum, d’Elisabet Riera -publicada a L’Altra el 2017-, optava per explicar una relació entre una dona de 40 anys i una nena de 12, Baltasar “defuig la foscor, però gasta un humor molt negre”. La mateixa autora es mostra sorpresa per l’èxit del llibre. “Potser el que ha agradat tant és l’honestedat de la narradora -diu-. Tot i que ella assegura que menteix molt, sempre diu el que pensa i el que sent”.

Una guerra universal

Teoria general de l’oblit, de José Eduardo Agualusa, publicada per Periscopi i Edhasa, ha rebut el premi Llibreter 2018 en la categoria Altres Literatures. “És la història de la construcció d’un mur, i els murs són un tema de molta actualitat, malauradament”, assegura l’autor angolès. La novel·la és una reflexió sobre el procés d’independència d’Angola a través de la Ludovica, una dona que decideix tancar-se a casa durant la guerra per defugir el conflicte bèl·lic.

“La situació particular del meu país està explicada al llibre de tal manera que pot entendre’s a tot arreu”, admet l’autor, que amb aquesta novel·la premiada ara pels llibreters catalans ja va guanyar el 2017 el prestigiós premi IMPAC de Dublín. “El pròxim llibre meu que es traduirà aquí es dirà La societat dels somiadors involuntaris, combina l’emergència d’un moviment democràtic a Angola amb una preocupació que tinc des de fa molt de temps: el somni com a ideal, però també com allò que passa mentre dormim”.

Premiar la literatura infantil i juvenil

La participació de la cultura catalana a la Fira de Bolonya el 2017 va fer evident que la literatura infantil i juvenil publicada a Catalunya té molt de futur. El Gremi de Llibreters incorpora ara dues noves categories al palmarès del sector dedicades a seleccionar un llibre escrit en català dedicat al públic lector infantil i juvenil i un altre de traduït. En el primer apartat, el guanyador ha sigut No llegiré aquest llibre, de Jaume Copons i Òscar Julve (La Galera), i en la categoria d’altres literatures ha sigut reconeguda l’ambiciosa La mona de l’assassí, de Jakob Wegelius (Viena / Sushi Books).

Des de l’any 2010, el Llibreter ha premiat també un àlbum il·lustrat. El d’enguany ha sigut Frank. La increïble història obli dada, de Ximo Abadía (Dibbuks), on l’autor explica la vida de Franco des del naixement fins a la mort. Com diu l’autor: “Als nostres avis els van obligar a lluitar. Als nostres pares els van obligar a oblidar. A nosaltres ens toca recordar el passat, per mirar cap al futur”.