Barcelona"Pocs temps són tan actuals com els d'ara. L'actualitat no és una llum, és tot el contrari". Aquestes paraules formen part d'una de les entrades del Diari de la pesta que Gonçalo M. Tavares escriu des de fa 45 dies sobre la pandèmia del coronavirus. L'original portuguès apareix al diari Expresso, però es pot llegir traduït a diverses llengües en una quinzena de països. "Intento que la meva literatura no es tanqui, i ens trobem en un moment important de la realitat, val la pena observar-la", ha dit aquest dimecres a la tarda a Tina Vallès en una conversa retransmesa per streaming a través del CCCB que portava per títol Actualitzar el que és important.

Quan la pandèmia va començar a desbordar el món, Tavares es va adonar que necessitava "contestar les notícies, que s'havien convertit en un estímul literari de primera, com abans ho eren els llibres de Musil o de Proust". Vallès, autora de La memòria de l'arbre (Anagrama, 2017), ha recordat que aquest nou projecte de Tavares entronca amb "l'estil fragmentari" i de "barreja de gèneres" de l'autor, que ella ha llegit al llarg dels anys en llibres com El barrio (Seix Barral), Viatge a l'Índia (Periscopi) i Libro de la danza (Kriller 71).

Viure en una gran realitat que també és una gran ficció

"La distinció entre gèneres és caduca –ha explicat l'autor–. Fa molts segles es podia fer ciència a través de la poesia o explicar una història també fent poesia. La cultura és un món de barreja, on es pot incloure tot, i això es fa molt evident avui dia. Les micronarratives de la realitat d'aquests dies són del tot sorprenents. Estem vivint setmanes i mesos absolutament ficcionals, d’alguna manera. Tenim una gran ficció que també és una gran realitat al davant nostre i és molt difícil veure-la. Costa escriure de la mateixa manera".

La pandèmia del covid-19 ha fet que, per primera vegada en molt de temps, "la idea d'entreteniment que hi ha rere la cultura" fos substituïda per una mirada reflexiva cap a la mort. "La cultura ens ha de posar al davant de la mort, de la nostra i de la dels altres –ha dit Tavares–. Aquests dies quasi tothom ha pensat en la mort, perquè hem passat molta por. Fins ara, molta gent havia oblidat que la mort era tan a prop. Intentar percebre la realitat des de la mortalitat és una idea filosòfica bàsica i alhora important".

Convertir l'altre en enemic

L'escriptor portuguès ha recordat que aquesta reflexivitat més gran farà que hi hagi gent que "emprengui canvis laborals i personals per voluntat pròpia, que deixin la feina, que es casin o que es divorciïn". També ha pronosticat que hi haurà "un retorn a la terra i al camp". Un dels pitjors efectes de la pandèmia és que ha convertit "l'altre en enemic". "Quan som al carrer ens comportem com si l'altre portés una bomba –ha dit–. Hi ha hagut una democratització de la por. Amb el terrorisme teníem por de l’altre de manera racista. Ara, amb la pandèmia, el terror pot venir de qualsevol persona, sigui jove o vella, rica o pobre".

Vist des d'una altra perspectiva, Tavares ha explicat que una de les singularitats més inquietants de la situació actual és la incapacitat de poder entrar en contacte amb els altres: "Després d'una tragèdia, la gent s’abraça sovint a algú desconegut, com per exemple un metge. L’abraçada és molt animal. Sortir al carrer és difícil, perquè aquesta pandèmia ens ha convertit en nàufrags que no poden abraçar els altres. La impossibilitat de tocar l’altre és una cosa molt forta. La tristesa i la mort són molt velles, però la impossibilitat de tocar els altres farà molt de mal psicològicament".

Tavares ha recordat unes paraules del seu Diari de la pesta de fa uns dies. "Necessitem instruccions de l’estat per acostar-nos a l’alegria, hi escrivia. La idea de no poder estar més de deu persones juntes ens recorda legislacions en estats dictatorials. ¿Aconseguirem conservar la salut seguint aquestes normes?" L'escriptor ha avançat que "les relacions entre l’estat i els ciutadans canviaran": "Si entenem que l’estat és l’entitat que ens pot ajudar i que hem d'obeir de forma cega, els grans discursos de privatització seran difícils. La recentralització de l’economia pot ser una realitat propera".

Anar a la contra de les decisions dels governs durant la pesta ha sigut vist com una cosa antipatriòtica, ha explicat també. "Contrariar el govern és justament el principi de la democràcia. Si pensem que això pot durar deu anys, hem de pensar que la democràcia pot estar suspesa durant tot aquest temps. Si això passa, serà molt difícil tornar a la llibertat de pensament que teníem abans".

Tenir por d'una cosa que no veiem

En el tram final de la conversa, Tina Vallès ha observat que aquestes setmanes la idea de salvació s'ha desplaçat des de la religió cap a la ciència. "A Rio de Janeiro, al Crist Redemptor que és dalt de la muntanya el van vestir de metge durant dos dies –ha explicat l'escriptor–. Era la idea de pensar en la ciutat com a hospital i en Crist curant els seus habitants. Hi ha molts miracles a la Bíblia que tenen a veure amb la salut. La idea d’un perill invisible també és una fusió entre ciència i religió. Hem de tenir por d’una cosa que no veus, el virus. El creient és el que veu el que els altres no poden veure".

Tavares ha acabat la conversa virant ràpidament de l'optimisme cap a la por. "Els pròxims mesos es generarà una violència: l'altre ens pot matar, és el nostre assassí potencial –ha dit–. La por ho pot destruir tot, potencialment. Quan tenim por, els humans mostrem la nostra pitjor cara".