BarcelonaFa més de dues dècades que Antonio Iturbe (Saragossa, 1967) es dedica al periodisme cultural des de publicacions com 'Qué leer' i 'Librújula'. Paral·lelament, Iturbe –que va créixer a Barcelona, ciutat on encara viu– ha anat escrivint novel·les. L'última va ser 'La bibliotecària d'Auschwitz' (Columna / Planeta, 2012).

Cinc anys després, el periodista i escriptor ha guanyat el Biblioteca Breve 2017 –dotat amb 30.000 euros– amb 'La casa del aire'. «És la història d'amistat de tres amics, un dels quals és Antoine de Saint-Exupéry, que més endavant es va fer popular amb novel·les com 'El petit príncep' i 'Ciutadella' –ha comentat Elena Ramírez, editora de Seix Barral, que publicarà el llibre el dia 7 de març–. Està ambientada durant els anys 20 i 30, els primers anys de l'aviació civil francesa. És una història de la passió per volar, la crònica d'una amistat i també de l'escriptura de les principals novel·les de l'autor a través d'una sèrie de vivències excepcionals».

Aventures i moral

«La novel·la arrenca el 1923 –ha explicat Iturbe–. Antoine té un accident d'avió i la seva vida es comença a tòrcer. En aquells moments té una nòvia de l'aristocràcia francesa i a la família no li agrada l'afició del jove, que ha d'acabar triant entre els seus dos grans amors: o la noia o l'aviació. Llavors coneix Jean Mermoz, que també comparteix el virus de voler volar. El tercer eix de l'amistat és Henri Guillamet. Els nois treballen de correu comercial entre França i el Senegal per a la línia aèria Aeropostale». Aquest és l'inici de les aventures de tots tres, que els portarà per Àfrica i l'Amèrica del Sud. «Saint Exupéry va ser un home molt desordenat, però quan escrivia es convertia en un autor moralista, i el meu llibre també ho és, encara que no sigui una tendència de moda. M'agrada explicar quin lloc ocupem al món i com ens relacionem amb els altres».

«Els periodistes hem tornat al món dels anys 60, perquè per sobreviure ens hem de dedicar a moltes coses: presentar actes culturals, fer una revista, donar classes a la universitat i fer novel·les, en el meu cas tot alhora –ha explicat–. Sempre havia volgut ser escriptor, però vaig estudiar periodisme, ofici del qual em sento molt orgullós, perquè és una feina modesta i artesana: sempre m'ha permès tenir la mà entrenada, sovint escrivint al voltant de temes que no m'interessaven especialment però sobre els quals tocava escriure. El periodisme m'ha ensenyat a mirar i a escoltar».

Sobre la mort prematura de l'escriptor i aviador als 44 anys, Iturbe ha dit: «El cos de Saint-Exupéry no el van arribar a trobar mai. No se sap si es va suicidar anant cap endins del mar, si es va perdre o si va ser abatut per un pilot alemany. No us diré per quina de les versions he optat».