BarcelonaÁngela Cervantes (Barcelona, 1993) acaba de presentar a l'Atlàntida Mallorca Film Fest el drama Valenciana de Jordi Núñez, sobre l'evolució social del País Valencià en les últimes tres dècades. Justament al final del rodatge d'aquest film, basat en l'obra de Jordi Casanovas, Cervantes va llegir la novel·la de Delphine de Vigan Res no s'oposa a la nit (Edicions 62 / Anagrama), que mira de reconstruir la vida dissortada de la mare de l'escriptora, la Lucille, que patia depressió i es va suïcidar l'any 2009. I encara que fa temps que el va llegir, Cervantes encara té el llibre molt present. "L'autora busca respostes en unes cintes per sanar la relació que tenia amb la seva mare –explica l'actriu–. Al final, el llibre parla de com lidiar amb la família que et toca i amb traumes que venen de lluny. I tot plegat és un procés molt alliberador que jo també intento aplicar a la meva vida".

Aquest exercici de recerca de respostes en el passat té a veure amb la manera com Cervantes aborda els personatges, però també amb la seva formació. "Tot i que ja sabia que volia ser actriu, també volia tenir una carrera i vaig estudiar criminologia –diu–. En el fons, la criminologia s'ocupa de tot el que no recull el dret. El dret recull què ha passat, qui ho ha fet i on, però es despreocupa de la part social: el perquè ha passat i què podem fer per evitar-ho". L'actriu veu un paral·lelisme entre la manera com treballa la criminologia i la recerca de sentit de la protagonista de Res no s'oposa a la nit. "La novel·la mira d'entendre per què la gent fa el que fa i així perdonar", diu. "De Vigan ens recorda que sense comprensió no hi ha perdó. I fins que no perdones no estàs en pau amb tu mateixa".