BarcelonaEls escriptors a seques són una espècie en extinció a Catalunya. El 2013, només un de cada deu autors podia viure íntegrament de les seves creacions literàries. Segons un estudi de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana sobre l’estat de la professió publicat el 2014, un 60% dels escriptors catalans combinen les tasques literàries amb feines remunerades de professorat o bé amb empreses culturals. La resta tenen feines desvinculades de la literatura. A què es dedica aquest 40%? Com compagina la vocació literària amb una professió que aparentment no hi té res a veure?¿Hi ha vasos comunicants entre les dues professions?

Darrere de noms coneguts de les lletres catalanes com Jenn Díaz, Víctor García Tur, Eva Baltasar, Marc Pastor i Pep Puig hi ha una diputada, un dissenyador, una homeòpata, un policia i un instructor de gimnàstica postural. Si bé tots reconeixen que només de l’escriptura no podrien viure, també diuen que tenen el cor professional dividit i que no renunciarien a cap de les dues feines.

La disciplina i l’organització són companyes indispensables per no naufragar en les seves vocacions.

Amb la condició d’escriure almenys una mica cada dia, els autors fan malabarismes entre horaris i vida social i familiar per esprémer al màxim els dies. Les vacances són, per a la majoria, el comodí inevitable per alimentar les respectives carreres literàries. I encara que els seus àmbits laborals siguin molt diferents no se senten allunyats de la literatura. Les experiències laborals són, diuen, una font d’inspiració d’on en qualsevol moment pot sortir l’espurna per a una nova novel·la.

Jenn Díaz, diputada d’ERC al Parlament

“No hi ha més material humà a la vida política que fora d’ella”

La irrupció de Jenn Díaz al Parlament com a diputada d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a finals d’any va capgirar-li els plans literaris. “Fins ara hem tingut una legislatura prou moguda i no m’he pogut concentrar a escriure”, explica l’autora de Vida familiar (Proa) i Mare i filla (Amsterdam). Abans de fer el pas i presentar-se per a ERC a les últimes eleccions parlamentàries, Díaz es va prometre a si mateixa que, si sortia escollida, no deixaria d’escriure. “No volia abandonar una feina per l’altra perquè jo vull fer carrera literària, així que em vaig proposar de fer-ho compatible”, assenyala. Tot i que s’ha trobat que la vida política és més o menys com se la imaginava, li ha faltat “una rutina parlamentària per establir també una rutina literària”.

De cara al setembre, però, espera que les coses canviïn. “S’activaran les comissions i podré establir-me un calendari -preveu Díaz-. A més, ara a l’agost m’he proposat escriure les primeres pàgines de la novel·la i, a partir de la tardor, dedicar-hi almenys una hora al dia”. Aquests últims vuit mesos a les entranyes del Parlament li han servit per decidir que mantindrà l’experiència política allunyada de les seves novel·les.

“Desitjo que siguin dos mons que no es toquin mai. L’actualitat parlamentària és una bombolla molt específica, i no hi ha més material humà a la vida política que fora d’ella”, assenyala. Això no evita, però, que aquesta nova experiència pugui servir d’inspiració. “Estic aprenent moltes coses, he fet un canvi de vida i el contacte amb altres mons em porta a conèixer noves històries”, diu.

Víctor García Tur, dissenyador gràfic

“M’interessa la literatura que aprofita el disseny per potenciar el missatge”

Quan a Víctor García Tur li pregunten de què treballa, desplega un catàleg de feines ampli i heterogeni. “Faig de llibreter a la Calders, publico ressenyes literàries i dono classes d’escriptura”, diu l’autor, que al gener va publicar Els romanents (Empúries). A banda de l’escriptura i de la resta de feines relacionades amb la literatura, García Tur és dissenyador gràfic, la professió que va escollir estudiar quan va acabar l’institut. “Des d’adolescent he sigut molt lector i m’ha agradat escriure, però el disseny també m’interessava i tenia la sensació que, per exercir-lo, necessitava anar a una escola”, explica. Malgrat aquest plantejament inicial, va deixar els estudis a mitges perquè es va posar a treballar “en una època en què no necessitaves el títol” i no els ha acabat fins fa un parell de setmanes.

Durant els primers anys com a dissenyador gràfic García Tur ideava imatges corporatives, campanyes i fullets. Però des de fa un temps busca sobretot encàrrecs relacionats amb el món editorial. “M’interessa la literatura que aprofita el disseny gràfic per potenciar el seu missatge”, subratlla García Tur, que precisament a les seves classes explora aquest àmbit de la professió.

Tant el disseny com l’escriptura apel·len a la creativitat, tot i que García Tur diu que no el preocupa quedar-se sense inspiració. “Soc una mica com una fàbrica d’idees. El problema és que necessito trobar temps per posar-m’hi”, admet. Conscient que al matí té la ment més fresca, García Tur s’organitza de manera que pugui començar el dia “amb les feines més creatives” i destinar les tardes a tasques que no ho són tant.

Marc Pastor, Mosso d’esquadra

“El meu cap està ocupat tot el dia, però la feina als Mossos em dona idees i em recompensa”

Unes dècimes en la nota de la selectivitat van enviar el Marc Pastor a estudiar Criminologia en comptes de Periodisme, la seva primera opció. Quan va acabar la carrera es va presentar a les oposicions per formar part del cos dels Mossos d’Esquadra, on treballa des d’aleshores. “Sempre havia anat escrivint, però no tenia mètode ni constància”, explica Pastor. El seu primer triomf literari va ser completar una novel·la. “Em va servir per superar el principal escull i veure que era capaç d’acabar un llibre”, recorda. Aquella història va encetar el camí literari de Pastor, que ha publicat cinc novel·les d’intriga i aventura -entre les quals hi ha La mala dona (RBA)i Farishta (Amsterdam)- i ja prepara la sisena. Combina les dues feines assumint els torns de tarda als Mossos, escrivint almenys una hora cada matí i aprofitant les vacances del cos.

Si bé Pastor admet que seguir el ritme d’aquesta doble feina és intens, també assegura que no renunciaria a cap de les dues professions. “El meu cap està ocupat tot el dia, però la feina als Mossos em dona idees i em recompensa. La vida pròpia sempre és font d’inspiració. Hi ha escenes de la feina que apareixen a les novel·les, però el vincle cada vegada està més amagat”, subratlla. Això sí, cada vegada que enllesteix una novel·la es concedeix una treva abans de tornar-s’hi a posar.

Eva Baltasar, homeòpata

“L’escriptura i l’homeopatia comparteixen l’interès pels personatges”

“Soc una dona inconstant en tota mena d’activitat que no sigui escriure”, reconeix Eva Baltasar. Pedagoga i homeòpata de formació, l’autora de Permagel (Club Editor) explica que vocacionalment se sent, sobretot, poeta i escriptora. Tot i això, a l’hora de triar uns estudis Baltasar va decantar-se per l’homeopatia, que va descobrir arran d’una sèrie de problemes de salut que arrossegava des de feia anys i que no resolia a través de la medicina.

“M’agrada fer-me les coses jo mateixa i aquesta autonomia te la dona el coneixement en àmbits molt diversos”, afirma Baltasar, que ha compaginat l’escriptura amb feines com a orientadora en centres públics i concertats i també ha treballat com a homeòpata autònoma. “Ho he fet sempre en períodes curts. La rutina em mata”, assenyala. L’experiència i la formació li han servit per alimentar les seves creacions literàries. “L’escriptura i l’homeopatia comparteixen l’interès pels personatges, per les seves particularitats físiques i mentals -diu l’autora-. El vademècum dels homeòpates és una col·lecció llarguíssima i molt rica de personatges”. Actualment Baltasar es dedica només a escriure i reserva l’homeopatia per als familiars, coneguts i coneguts de coneguts. “Ho faig de franc, evidentment, i m’ho prenc com una qüestió de justícia social”, explica.

Pep Puig, instructor de gimnàstica postural

“Escriure és una activitat física i orgànica, perquè al cos hi ha els records”

Pep Puig va tancar l’etapa escolar amb una passió innata pel joc. “Semblava que l’esport era el meu món, i això em va portar a estudiar INEF”, explica l’autor d’ Els metecs (Empúries) i La vida sense la Sara Amat (Proa). Els dubtes professionals van aparèixer mentre feia la carrera, quan se li va despertar una vocació humanista propiciada per llibres com El roig i el negre,de Stendhal,i Solitud, de Víctor Català.

Malgrat que la seva vocació artística anava creixent, va acabar els estudis i va treballar una temporada com a professor d’educació física. Tanmateix, aviat se’n va distanciar. “M’esgotava perquè em sentia massa a prop dels adolescents”, explica. Puig va optar aleshores per convertir-se en instructor de gimnàstica postural. Fa prop de dues dècades que exerceix en aquest camp de manera intermitent i, en major o menor mesura, aquests coneixements han tret el cap a les seves novel·les.

“Escriure és una activitat física i orgànica, perquè al cos hi ha els records, que són la confitura per explicar històries”, assenyala Puig. La conciliació entre els dos mons té justament una forta presència al llibre que prepara ara. “Està destinat a pares i mares perquè el pes que els ha caigut a sobre sigui tan lleu com es pugui. Tindrà un to humorístic i vol ser útil per anticipar mals d’esquena inevitables”, avança.