Albert Sánchez Piñol s'atreveix a continuar 'Moby Dick'

Barcelona"Em dic Ismael, Ismael Coficofin, i crec que vaig sobreviure només per explicar-vos aquesta història": així comença Després del naufragi, la nova novel·la d'Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965), en què s'atreveix a continuar un dels llibres més ambiciosos i alhora maleïts del segle XIX, Moby Dick, de Herman Melville. El fracàs comercial i crític quan es va publicar el 1851 va ser sonat, tot i que amb el temps s'ha acabat considerant una de les grans novel·les de la història de la literatura.

Després del naufragi, que arribarà a les llibreries el 24 de febrer, serà el primer llibre que Sánchez Piñol publicarà a Univers, segell d'Abacus Futur, després d'una llarga i prolífica etapa a La Campana que va començar amb Pallassos i monstres el 2000 i va continuar amb llibres tan significatius en la seva trajectòria com La pell freda (2002) i Victus (2012). La nova novel·la arrenca on acaba Moby Dick: després que el vaixell Pequod s’hagi enfonsat per l’envestida de la gran balena blanca, Ismael és rescatat pel Lònia, una nau abandonada a la dissort, que segueix un rumb erràtic i que té la desgràcia de comptar amb un capità temerari. "Si a Moby Dick, Ahab, un individu ambiciós més enllà de tota raó, entabanava uns homes assenyats fins a dur-los a l’abisme, al Lònia, una tripulació posseïda per una idea desborda els límits de l’autoritat i porta la nau a un destí fatal –assegura l'editorial en un comunicat–. A mig camí entre les obres d'Emilio Salgari, Robert Louis Stevenson i les novel·les clàssiques d’aventures, Després del naufragi també es pot llegir com a faula política i mostra, de forma universal, les passions i els dilemes de l’ànima humana".

Albert Sánchez Piñol és un dels narradors catalans actuals amb més projecció internacional i dels més llegits del segle XXI. Entre la seva producció destaquen, a més de novel·les com La pell freda (2002), Victus (2012) i El monstre de Santa Helena (2022), l'assaig sobre escriptura creativa Les estructures elementals de la narrativa (2021) i l'inclassificable Les tenebres del cor (2025), en què l'autor barrejava, amb una destresa encomiable, història, assaig biogràfic, antropologia, anècdotes inversemblants i la pròpia experiència d'haver viatjat al Congo a finals de la dècada dels 90 per fer informes per a una ONG i hi va acabar trobant una sorpresa que li va capgirar la vida.