Barcelona"No sabia que la veritat es pogués dir d'una manera tan contundent, tan sensible i tan vulnerable a la vegada". Aquest estiu la periodista cultural Alba Riera, que està al capdavant de La turra de 3Cat, ha quedat enlluernada per Circuito cerrado de vigilancia (Cielo Santo), el segon poemari de l'escriptora i artista digital Mayte Gómez Molina (Madrid, 1993). "Llegir la Mayte ha sigut com empassar-se poemes que rellisquen lleugers com la crema solar, o com les gotes de la síndria que m'estic menjant a la platja", explica Riera, que confessa que "és un d'aquells llibres que no pares de subratllar i que et fan plantejar si és boníssim o si simplement et falta criteri". "Pot ser que jo sovint no tingui prou criteri, però en aquest cas és boníssim", afegeix la periodista.

Circuito cerrado de vigilancia és "un punt de trobada" que permet "parlar dels malestars d'una joventut que no s'acaba i reflexionar sobre les relacions i els vincles contemporanis, ja indestructibles, entre les pantalles i nosaltres". Gómez Molina, que el 2023 va guanyar el Premi Nacional de Poesia Jove Miguel Hernández amb el poemari Los trabajos sin Hércules (Hiperión), reflexiona sobre "sofàs d'Ikea, retinol i pedres guasha, tres prioritats que conformen l'starter pack de moltes de nosaltres". En els versos de Gómez Molina, "la seguretat i el premi a l'estabilitat" conviuen amb "la màgia i fins i tot amb el sobrenatural". "Si ja no puc creure en res, almenys deixeu-me creure en el meu netejador facial de carbó negre i bergamota", diu Riera.

"La Mayte diu que tot està pensat perquè ens oblidem que els altres també respiren, però gràcies a aquest llibre he aconseguit deixar el mòbil, deixar de prioritzar l'enèsim scroll down del dia i parar atenció a la respiració del tio del metro que tinc assegut al costat", explica Riera. Llegint aquest poemari, la presentadora ha arribat a la conclusió que "al final serà veritat que l'amor ens salvarà". O, com diu Gómez Molina, que "l'amor és l'únic capaç de descentralitzar-se, operar al marge de la llei i ser la llei".

Riera elogia la feina de Cielo Santo, "una editorial que es descriu com la casa dels llibres estranys, llibres que acaben atropellats i gastats". "Perdoneu-me, si us plau, per recomanar-vos un llibre que per ara no es pot llegir en català, però és que no me n'he pogut estar", conclou la periodista.