BarcelonaAmb Persecució, que L'Altra va publicar el febrer del 2019, Toni Sala es va plantejar "assumir el risc" d'oferir als lectors quatre veus en primera persona que l'ajudessin a construir una mirada plural –i inquietant– de la Catalunya de fa tres anys, la que s'encaminava cap al referèndum d'independència quan va patir els atemptats més sagnants de la seva història, l'atropellament massiu a la Rambla de Barcelona i l'atac a Cambrils.

A la novel·la, que aquest dimecres ha estat proclamada guanyadora del 49è premi Crexells –atorgat anualment per l'Ateneu Barcelonès, i dotat amb 6.000 euros– hi trobem l'Albert Jordi, un assassí que fuig; l'Èlia, que vol saber per què la seva parella actual va ser capaç de matar la dona d’una ganivetada al coll; la Teresa, recepcionista de l’hotel de Riudellots on va a parar l’Albert Jordi, i en Mercury, un antic presidiari que té un pla sinistre per guanyar molts diners envalentit pel consum de cocaïna. "Poques hores abans de saber que guanyava el Crexells, l'editor nord-americà em comunicava que no publicarà la traducció anglesa de la novel·la perquè hi ha l'assassinat d'un negre –ha explicat Sala al migdia–. Persecució no és un llibre fàcil ni còmode: es pregunta per la capacitat que tenim de mirar el mal. Esquivar aquesta mirada és el primer pas de la hipocresia. L'últim és el cinisme. Tots dos porten a l'autoengany, i l'autoengany et condueix a la derrota".

Un cas real transformat en ficció

Igual que passava a Els nois (L'Altra, 2014), Toni Sala va començar a treballar en aquesta novel·la, probablement la més ambiciosa de la seva trajectòria, a partir d'un cas real. "Em van explicar que un home havia confessat a la seva parella que anys enrere havia assassinat la seva dona –diu–. La història acabava aquí, perquè ella li va dir que no volia saber res més d’ell. La novel·la, en canvi, mostra una persecució moral i indaga sobre el mal. Quina implicació moral té, això? Primo Levi, referint-se als camps d’extermini nazis, deia que potser no s’havia de comprendre tot el que va passar, perquè comprendre gairebé vol dir justificar".

Després de Persecució, Toni Sala ha escrit el dietari L'emergència, que va publicar al seu blog durant el confinament a causa de la crisi sanitària. L'última entrada data del 5 de juny. "Ja vaig escriure en viu una sèrie d'articles el 2014, quan es va destapar el cas de Jordi Pujol –recorda–. Faré tres entrades més, fins arribar a les 50, i llavors ho deixaré. El virus ha tingut efectes directes en la gent que l'ha patit i els familiars, però també hi ha alguna cosa més: fins a quin punt, durant el confinament, vam acceptar cedir els nostres cossos a l'estat? La llibertat personal va quedar molt cohibida".

Nascut a Sant Feliu de Guíxols el 1969, Toni Sala es va donar a conèixer el 1997 amb el recull de contes Entomologia, guanyador del premi Documenta. Des de llavors fins a Provisionalitat (Empúries, 2012), va publicar novel·les com Rodalies (2004) –premi Sant Joan i Premi Nacional de Cultura–, llibres de viatges com Quatre dies a l'Àfrica (2005) i reculls d'assajos com Notes sobre literatura (2012) a Grup 62. Amb Els nois va començar una nova etapa a L'Altra, on ha publicat, a més de Persecució, una crònica personal sobre Jordi Pujol arran de la confessió sobre l'herència no declarada del seu pare, El cas Pujol. Reflexions sobre el terreny (2014). "Com a autor mai no m'he sentit ignorat –reconeix Sala–. No escrius perquè et reconeguin, sinó per una mena de fe o d'autoconvenciment".