NÚRIA JUANICO
Barcelona

Oriol Canals crea un assassí que imita les obres de Dalí

L'escriptor imagina un psicòpata que es creu artista i que mata per reproduir els quadres de Dalí amb els cossos de les víctimes

Oriol Canals publica la novel·la negra Diví. / XAVIER BERTRAL Zoom

L’univers pictòric i personal de Salvador Dalí ha fascinat Oriol Canals (Barcelona, 1978) des que era adolescent. Captivat també pel thriller i la novel·la negra, ara Canals uneix les dues passions amb Diví (Base), una història de misteri protagonitzada per un assassí obsessionat amb el pintor de Figueres. Per guiar el relat, Canals ha imaginat un psicòpata que es creu artista i que mata per reproduir els quadres de Dalí amb els cossos de les víctimes.

La primera mort, que dona el tret de sortida a la novel·la, reprodueix El Crist de Sant Joan de la Creu i apareix davant del Teatre-Museu Dalí de Figueres just el dia que s’inaugura una retrospectiva sobre el pintor. “Hi ha citades totes les autoritats del país, però els focus es posaran en el crim i no en l’exposició”, explica Canals. El cas recaurà en un sergent dels Mossos d’Esquadra que va ser guarda de seguretat de Dalí i que haurà d’esbrinar qui s’amaga rere aquesta macabra obra d’art. L’assassí planificarà els seus crims a partir del recorregut vital del pintor -que a banda de Figueres també va viure a Madrid, París i Nova York- i es marcarà dates rellevants de la biografia de Dalí per perpetrar-los.

Fòbia a la mort

Malgrat que l’autor d’El gran masturbador no és dels personatges principals de la novel·la, sí que hi apareix com a teló de fons. Sobretot, Canals es fixa en els últims anys de la vida del pintor a través del personatge del policia, que va ser testimoni del declivi de Dalí. “Part del seu entorn era intencionat i farsant, fins i tot alguns volien que morís -afirma Canals, que s’ha documentat parlant amb gent pròxima a l’artista, conservadors del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), metges forenses i mossos d’esquadra-. Dalí tenia fòbia a la mort. En els seus últims moments va estar molt sol”.

Estructurada en quatre parts i narrada a través de les veus de diferents personatges, Diví explora la figura d’un assassí que es creu un artista i està obsessionat a controlar la gent. Les seves víctimes no són aleatòries, sinó que escull “persones que han fet alguna cosa malament i abans de matar-les els hi explica”, diu l’autor. Fins i tot enviarà notes de premsa informant de les seves obres d’art els periodistes de diferents mitjans d’arreu del món. “Ell està convençut que el que fa és art, fins al punt que es dirigeix a les seccions de Cultura dels diaris”, assenyala Canals. Aquesta part de la novel·la serveix a l’autor per traçar una panoràmica de les diferents maneres d’informar sobre un crim i fer una crítica al periodisme sensacionalista. Canals, que és director de negoci de l’ARA, reflexiona a través de la novel·la sobre “com mitjans diferents actuen davant d’aquests casos, com es gestiona la informació i com alguns cauen en el clic fàcil”, indica.

Estructurada en capítols curts, Diví també projecta una mirada crítica sobre les organitzacions religioses molt tancades i la pederàstia. Es tracta de la segona novel·la de Canals, que el 2013 va debutar amb una altra novel·la negra, Fills de mala mare (Base). Segons l’autor, Diví suposa “fer un salt endavant” i busca lectors “que vulguin passar una estona entretinguda” amb una història en què l’acció irromp des de la primera pàgina.