Barcelona"No tot el que és or és cosa que lluu / ni tot rodamon ha d'anar perdut". Així comença el poema escrit per Bilbo Saquet que el mag Gàndalf li fa arribar a Frodo en una carta a la primera part d'El senyor dels anells, del britànic J.R.R. Tolkien (Bloemfontein, 3 de gener del 1892 - Bournemouth, 2 de setembre del 1973). Traduït pel poeta Francesc Parcerisas per primera vegada al català amb El hòbbit en una edició escolar de La Magrana el 1983, el fenomen de volada internacional arriba fins a l'actualitat quan fa 50 anys de la mort del pare de la fantasia.

"És el creador de la ficció fantàstica. Crea uns mons que s'assemblen al que coneixem. Hi ha rius, hi ha muntanyes, la gent menja, dorm, canta, hi ha tradicions, llegendes... Coses com Joc de trons en són deutores. Hi ha antecedents, però ell ho va popularitzar", explica Parcerisas.

No va ser fins al 1986 que va començar a traduir El senyor dels anells per a Vicens Vives –i ho va fer, per primer cop, amb una màquina d'escriure electrònica, recorda–. Abans, però, s'havia passejat per les editorials proposant-ne la traducció i només havia recollit negatives, tot i que Tolkien gaudia d'èxit internacional. Llavors, en el context de la recent mort de Franco, "els èxits comercials eren textos polítics". "Que algú et proposés una novel·la de més de 1.000 pàgines on sortien nans, mags i hòbbits... Devien pensar que estava tocat i que m'havia pres alguna droga massa potent", bromeja. Posteriorment, va arribar en català també El Silmaríl·lion (Proa), amb traducció de Dolors Udina.

Hippisme i contracultura

Tolkien va ser un autor de culte, però el boom mundial va esclatar sobretot pòstumament amb les pel·lícules de Warner Bros i, des de llavors, la Terra Mitjana no ha deixat de seduir lectors arreu del món. "De totes les traduccions és l'única sobre la qual encara em demanen parlar. Un senyor que no llegia em va dir que va ser el seu primer llibre. Ha fet perdre la por als llibres gruixuts", diu Parcerisas. La clau està, considera, en les "descripcions meravelloses d'un gran dibuixant en l'escriptura" i en una habilitat particular per a l'estructura amb què fa que "no oblidis mai on són els personatges i què els ha passat" encara que hagin desaparegut durant 200 pàgines.

Però "el gran èxit prové dels campus universitaris nord-americans", diu el traductor i poeta. La seva publicació original en anglès, el 1954, va coincidir amb els canvis socioculturals que es consolidarien als anys 60, i "es va divulgar perquè hi havia una mena de retorn a la natura, por de la guerra, hippisme, i ànsia de llibertat i enfrontament a la societat tradicional". "Tant els hòbbits com els elfs són una barreja de la mentalitat contracultural de l'època. Hi havia personatges que podien ser trets del Festival de Woodstock", afegeix divertit.

"Força viu"

La sèrie Els anells de poder ha tornat a pujar Tolkien a la palestra, tot i que el llibreter de la llibreria especialitzada en literatura fantàstica Gigamesh, Antonio Torrubia, reivindica que cal revifar-lo en català, ja que només té l'edició de Vicens Vives i no genera gaire moviment. Així i tot, l'anomenada smial de Barcelona de la Societat Tolkien Espanyola (smial designa els caus dels hòbbits en l'univers Tolkien) té al voltant d'un miler de socis i més de vint anys d'història. "Continua venent molt en totes les llengües. Continua viu", diu Aurea Pérez, sòcia de l'entitat.

Comparteixen en activitats i trobades l'obra de l'autor, que els porta a explorar altres temes com la mitologia nòrdica en la qual s'inspira, i a descobrir altres sagues que beuen del pare de la literatura fantàstica que marca precedents: "És multiracial, hi ha una missió per complir i és el primer que posa un mapa per seguir les seves aventures". Pérez és hel·lenista i s'hi va enganxar a través de l'èpica, però s'hi va quedar perquè, com molts altres socis, va empatitzar amb els hòbbits: "Són els dèbils. Veus les figures grans des del punt de vista dels petits. Tens un personatge que se sacrifica pels altres i amb el qual t'identifiques. Volem ser aquest personatge".