El Víbora va deixar de publicar-se el gener del 2005. Era l’última supervivent de l’edat d’or de les revistes de còmic adult. Abans ja havien anat plegant altres capçaleres històriques com Cairo, Tótem, Comix Internacional, Cimoc, Makoki, Zona 84, Creepy i Metal Hurlant, publicacions que sobretot durant els anys 80 van ser fonamentals en el desenvolupament del còmic a Espanya, juntament amb editorials com les barcelonines La Cúpula i Norma.

Precisament La Cúpula, que editava El Víbora, aixopluga ara la nova revista Voltio, que comença a caminar amb el propòsit de mantenir una periodicitat semestral. Els temps han canviat, i en ple segle XXI, tant aquí com a les grans capitals europees del còmic, és impensable tornar a aquelles èpoques en què els quioscos renovaven cada mes les revistes. Tanmateix, no és hora de llepar-se les ferides i caure en la nostàlgia, sinó de celebrar propostes com La Resistencia i Voltio, revistes amb format de llibre d’un centenar de pàgines que reivindiquen les històries curtes, el talent emergent i, sí, en algun cas també aquell heroic “continuarà” que amarava el cos d’impaciència.

Voltio, amb portada d’Ana Galvañ, és un projecte sorgit a Barcelona de la mà d’Ana Oncina i Àlex Giménez. La idea inicial era autoeditar una revista que anés més enllà del fanzín, amb tant d’entusiasme com modèstia. Quan La Cúpula va assabentar-se del projecte, va decidir donar-hi suport editorial, i així és com ha arribat a néixer el primer número, que aplega històries d’una dotzena d’autors, inclosos Giménez i Oncina. La majoria són de l’estat espanyol, però també n’hi ha d’internacionals, com el britànic Andrew Rae i la colombiana Powerpaola, i un dels encerts és la varietat de tècniques, temàtiques i tonalitats emocionals del conjunt. N’hi ha que són obertament seqüencials i d’altres que no amaguen l’origen com a il·lustradors dels autors, però en tots els casos preval la voluntat d’explicar històries.

“Les revistes de còmic no han caigut, només esperen la vibrant i revitalitzadora veu d’una joventut coral, vigorosa, excitada per la visió d’un futur amarat per la dolça suor que prové de la feina dura i que apaivaga la set de l’incansable narrador interior”. Així comença el manifest amb què Oncina i Giménez donen la benvinguda als lectors de Voltio. I tot seguit comença un viatge que arrenca amb l’humor expressionista de l’aventura de Coldbridge & Blackguard, els espiritistes botànics creats per Fran Collado, i que acaba amb Yo y tú, quatre pàgines d’Alexis Nolla que aposten pel minimalisme cromàtic per explicar una trobada surrealista i nonsense entre dos amics.

Entre Collado i Nolla hi ha de tot. Per exemple, la història d’una pàgina de l’home amb cap de lluna d’Andrew Rae, les onze pàgines de l’angoixant Larry Keel d’Àlex Red, el primer capítol del viatge submarí de l’Alicia d’Oncina i la poètica i inquietat història del noi amb la taca de Núria Tamarit, la jove dibuixant de Vila-real sorgida de la fèrtil escola de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València, i que ja ha demostrat el seu talent en l’àlbum Duerme pueblo, editat per La Cúpula.

La nòmina de participants en aquest primer Voltio es completa amb José Domingo (premiat al Saló del Còmic del 2011 per Aventuras de un oficinista japonés ), Antonio Hitos, Kensausage (Cristian Robles) i Aroha Travé. Alguns repetiran en la segona entrega d’aquesta revista que neix amb la determinació de divulgar autors emergents.