Raimon Casellas (Barcelona, 1855 - Sant Joan de les Abadesses, 1910) va viure el Modernisme des de dins. Ho va fer com a crític d’art i agitador cultural, vehement en el combat contra l’academicisme i decidit en la defensa de l’art modern, un propòsit que va compartir amb Santiago Rusiñol i Ramon Casas. Però Casellas també s’hi va involucrar com a escriptor, i seva és la que es considera la primera novel·la modernista catalana, Els sots feréstecs. Tal com recorda Jordi Cornudella en l’edició que es pot aconseguir amb l’ARA, aquesta novel·la publicada l’any 1901 va obrir camí a obres tan remarcables com Solitud (1905), de Víctor Català, i Josafat (1906), de Prudenci Bertrana.

La gènesi d’ Els sots feréstecs és L’Aleix de les tòfones, un relat de Caselles publicat a La Veu de Catalunya el 19 de març del 1899. Era la primera d’un seguit d’evocacions de personatges que poblaven els records d’infantesa de Casellles a Montmany i els cingles de Bertí. El relat es va convertir en el capítol inicial d’una novel·la que enfronta un capellà de ciutat amb l’entorn rural. El conflicte de mossèn Llàtzer no és només amb els pagesos, sinó també amb una prostituta que el desafia. El simbolisme d’ Els sots feréstecs remet a la dificultat per comunicar-se amb la societat i per canviar-la.