L’UNIVERS AMERICÀ CONTINUA ARRIBANT

El libro de Jonah, que acaba de publicar Libros del Asteroide, del jove autor nord-americà Joshua Max Feldman, és una primera novel·la. ¿És casualitat que a Europa se’n publiquin tantes, d’aquell país, mentre que en sentit contrari això no es doni gairebé mai? És cert que als Estats Units hi ha una reticència tradicional a tenir en compte les novel·les estrangeres, tant si són les primeres com les terceres, de qualsevol autor. La majoria dels nord-americans creuen que ells mateixos, tots sols, ja formen un univers, no cal res de fora. Però també és cert que la tradició d’escriptura creativa com a matèria present a les universitats, unida a la forta tendència, malgrat tot els avenços tècnics, a mantenir un amor i un respecte per la literatura escrita, fa que, sistemàticament, cada any produeixin unes quantes primeres novel·les de qualitat.

UNA BONA PRIMERA NOVEL·LA

És el cas d’ El libro de Jonah, que repeteix la idea central que tantíssims llibres han tractat anteriorment i que tan bé coneixem gràcies a la nostra condició de súbdits del gran imperi. L’autor, Joshua Max Feldman, ens explica una història més sobre Nova York i una generació actual de joves ben situats, a l’espera de situar-se definitivament. El protagonista, a més, és advocat, amb tota la informació prèvia que ja tenim sobre el sistema legal nord-americà (molt més àmplia que la que tenim sobre el nostre).

El libro de Jonah no és un llibre original, però és una molt bona novel·la d’aproximació a la Nova York actual, amb les pors i esperances de la gent (amb diners) de la Gran Poma. Cada generació d’escriptors novaiorquesos ha tingut el seu retratista. Igual que nosaltres també tenim els nostres de Barcelona. Una de les grans diferències és que nosaltres els comprem les seves novel·les i ells no ens compren les nostres. Què hi farem.