Sembla que amb el temps -i ja era hora!- el públic més tradicional del Saló ha superat els prejudicis cap al manga. Així, des de fa uns anys, la historieta nipona ha trobat el seu espai entre els títols més esperats de la trobada comiquera. La producció japonesa és inesgotable i els nostres editors en tenen per triar i remenar, ja siguin novetats o clàssics encara per descobrir. És el cas de Crónicas de la era glacial, una obra de Jirô Taniguchi molt allunyada del costumisme amb el qual es relaciona habitualment aquest autor brillant i que recupera ara Planeta. El protagonista del manga -ambientat en un futur en què la humanitat ha sobreviscut a una nova era glacial-, Takeru, és el fill rebel del president d’una ciutat-empresa enviat a una base minera perquè toqui de peus a terra. La humanitat, però, encara ha d’afrontar un perill més gran que les temperatures sota zero, perquè un sobtat canvi climàtic amenaça de provocar-ne l’extinció. Per tant, ens trobem davant d’un relat iniciàtic canònic amb un antiheroi poca-solta destinat a salvar el món. Els deu capítols d’aquesta entrega són d’una acció trepidant, amb atacs de pirates, espectaculars escenes d’escalada, missions de rescat... A més, a la part final del manga irromp amb força un relat mitològic que marcarà per sempre el futur de l’improvisat heroi.

Crónicas... va ser publicat originalment al Japó a finals dels anys 80, però la seva vigència és indiscutible. Considerada una obra mestra, sobresurt el dibuix sobre el guió, una mica més convencional per tractar-se d’una obra de gènere. L’elegància de Taniguchi té una fama més que merescuda i aquest volum no és una excepció. Els paisatges congelats són impressionants, les vinyetes de l’inici sobre la vida quotidiana a la base on viu exiliat Takeru estan plenes de detalls i les escenes mitològiques evoquen tota la magnificència de cultures llegendàries que fonamentaven la seva saviesa en el respecte per la natura, un dels valors que reivindica explícitament l’obra.

Taniguchi és, a més, una excel·lent porta d’entrada a la riquesa del manga, que va més enllà de les sèries comercials més populars, com Naruto. Per sort, cada cop és més fàcil per al lector accedir al còmic japonès d’autor, perquè algunes editorials estan apostant força per aquests títols. I la bona resposta del públic és immediata: sovint se’n fan tirades petites que s’esgoten de seguida perquè el públic ja existeix.

Entre aquests segells destaquen grans editorials com Norma -amb sèries imprescindibles en el seu catàleg com I am a hero, de Kengo Hanazawa, o la nova Museum, de Ryosuke Tomoe, sobre un assassí en sèrie- o ECC Cómics -que publica joies com Sunny, de Taiyô Matsumoto-, però també altres de més petites, com l’asturiana Milky Way, que ha trobat un forat al mercat amb títols arriscats com Filamentos, de Yuki Urushibara, una recopilació d’històries amb un toc de realisme màgic. Només cal esperar que el millor manga hagi arribat definitivament per quedar-se i que no sigui una moda passatgera.