EL SECRET DE...
Llegim 14/09/2013

Albert Sánchez Piñol

i
Cristian Segura
2 min

Amb perdó de Jaume Clotet i David de Montserrat, autors de Lliures o morts (Columna), Albert Sánchez Piñol és l'escriptor del 1714 i tot el que institucionalment comporta el Tricentenari. Victus (La Campana) l'ha llegit Mariano Rajoy, fins i tot l'entrenador de l'Espanyol, Javier Aguirre. De la novel·la s'ha dit de tot i més, però és la condició d'autor mediàtic el que empeny aquests dies l'autor a deixar-se veure i ser abordat pels lectors.

Dijous passat, a la Setmana del Llibre en Català, davant un centenar de seguidors i curiosos, va comentar alguns detalls de Victus i de les seves obres anteriors, La pell freda i Pandora al Congo (també a La Campana). L'escriptor va explicar que abans de posar-s'hi ja sabia que escriuria els tres llibres, i que els escriuria de menys a més complex d'elaborar. Va ser de Pandora al Congo que va detallar més coses. Piñol va recordar que ell, com a antropòleg, va estudiar al Congo la vida dels pigmeus però que, malgrat això, va mirar de descriure una selva que no s'assemblés al que va veure durant l'estada al país africà. Piñol va assegurar que cap personatge és real -el protagonista és un jove escriptor- però també va admetre que moltes de les experiències relatades -com la història d'amor entre l'escriptor i una enigmàtica noia anomenada Amgam- poden ser "una suma de realitats". El llibre té una influència evident de la cultura més popular, de la literatura pulp o del món del còmic. Piñol va mostrar el seu respecte pels gèneres d'entreteniment més massius i ho va explicar així: "Quan vaig començar a escriure, llegia moltes entrevistes a escriptors. N'hi ha que amb vuit anys ja havien llegit Tolstoi. A aquella edat jo amb prou feines havia llegit Mortadel·lo ". L'escriptor va informar que està enllestint el guió per a l'adaptació cinematogràfica de Pandora al Congo .

Victus també tindrà pel·lícula. Se li va preguntar per si la imatge negativa, d'oportunista, de Rafael Casanova li havia portat maldecaps institucionals. " Victus no desmitifica Casanova. Cap historiador m'ha desacreditat. No he tingut cap problema. Bé, a excepció d'algun esverat".

stats