UN TAST DE CATALÀ

La subtil frontera entre el ‘no’ adverbi i el ‘no’ prefix

L’entrada no- del DIEC2 diu que “és un prefix que indica oposició o condició contrària al radical al qual s’adjunta”, i ens dona com a exemples no-violència i no-alineat. El GDLC, amb una definició equivalent, ho exemplifica amb no-obligatorietat i no-bel·ligerància. Però a l’ Ortografia catalana (OC) (IEC, 2017) -en teoria ja inclosa al DIEC2- descobrim que la majoria d’aquests exemples poden dur (o no) guionet en funció d’un factor que l’usuari mitjà controla molt poc: l’alt grau (o el zero grau) de lexicalització del conjunt no + nom/adjectiu.

Hi ha, doncs, una evident contradicció entre el que diu l’OC i el que diuen el DIEC2 i el GDLC, perquè assolir un alt grau de lexicalització equival a dir que el no que du guionet és justament el que no es limita a “indicar oposició al radical al qual s’adjunta” o -tal com ho diu l’OC-aquell en què “el significat del conjunt no + nom/adjectiu no es dedueix simplement de la negació del concepte expressat pel nom o l’adjectiu”.

Aclarim-ho amb alguns exemples.Escriurem “un pres no violent” quan vulguem dir que és poc conflictiu.Però escriurem “un pres no-violent” quan sigui filosòficament pacifista, partidari de doctrines com les de Gandhi. No violent és la simple suma de no i violent. No-violent, en canvi, té un sentit que va més enllà, està lexicalitzat. No vi olent pot tenir complements: es pot ser no violent amb X (i violent amb Z). Això no és possible amb no-violent.

Hi ha noms i adjectius que no són gens propicis a la lexicalització. Per exemple, no obligatorietat sol ser la simple suma de no + obligatorietat, i és per això que -contradient un dels exemples del GDLC- escriurem “la no obligatorietat de la vacunació”.

Algú pot dir, i té certa raó, que si tots els no-X estan lexicalitzats, els hauríem de trobar tots al diccionari. Ara bé, cap diccionari conté totes les unitats lèxiques possibles. Tot i així potser seria bo que el DIEC2 es plantegés entrar-ne algunes de les que l’OC esmenta: no-agressió, no-ingerència, no-jo, no-ficció, no-creient, etc. Ens ho posaria més fàcil.