UN TAST DE CATALÀ

Com la norma adequa l’ortografia a la prosòdia

Si llegiu en veu alta el títol d’aquest tast és probable que accentueu la u d’adequa, tal com accentueu la d’insinua, atenua, evacua, etc. Hem interioritzat que les persones del singular del present d’indicatiu de la primera conjugació són planes i, també, que ua darrere consonant forma un hiat (és bisil·làbic). Per tant, creiem que és la u la que du sempre l’accent prosòdic.

Però això no és exacte. Encara que les quatre últimes lletres de liquar i adequar ens puguin sonar igual que les d’escuar o evacuar, en una pronúncia acurada -i a efectes ortogràfics- a quar hi ha un diftong i a cuar hi ha un hiat. Per tant, no tots els ua postconsonàntics són bisil·làbics: darrere q i g són diftongs creixents. I això té importants conseqüències quan la u porta (o sembla que pugui portar) l’accent, perquè només les vocals poden portar accent, i la u de qua o gua és una semiconsonant.

Per això accentuem la u d’evacua i no podem accentuar la d’adequa. Accentuant-la trencaríem el diftong, i la norma prefereix -contradient la intuïció de molts parlants- mantenir-lo i establir que cal dir a.d[è].qua. La nova gramàtica de l’IEC admet (p. 32) que, per analogia, de vegades pronunciem a.de.q[ú].a, però ho veu inadequat i afirma que cal evitar-ho en els registres formals.

Però no tots els ua darrere q i g són diftongs. Hi ha una excepció: aguar. És una variant antiga i dialectal del verb agusar i vol dir fer més agut o subtil i, també, esmenar. Diem que un riu de.s[à]i.gua en un altre i no pas que hi de.sai.g[ú].a. Però hauríem de dir que algú a.g[ú].a (esmola) un ganivet i no pas que l’[à].gua, perquè en aquest verb -excepcionalment- ua és un hiat tot i anar darrere de g. Com ho indica l’ortografia?

El DIEC2 (des de l’abril) ens ho indica prescrivint que escriguem agúa, però el DCVB va més enllà i -en el que pot semblar un error- l’entra com a agüar. No és cap error. Ho seria si agüar fos bisil·làbic com aiguar, però és trisil·làbic, i és aquesta excepcional dièresi la que ens ho indica. En aquest cas, l’ortografia del DCVB afina més.