L’ESCUMA DE LES LLETRES

Visió de Cuba

Els llibres de viatges ja tenen una llarga tradició. La novetat es troba, doncs, en la manera de presentar-los al públic. Avui en dia és més fàcil, ja que els potencials interessats s’han multiplicat. Ara qualsevol persona pot viatjar, el transport aeri és barat. Per tant, davant de l’autor d’un llibre de viatges hi ha una gamma variadíssima de possibles lectors que respondran a maneres diferents de plantejar i dur a terme un viatge. Ho diem a tomb de l’aparició del llibre de l’autor cullerenc Manel Joan i Arinyó, Objectiu Fidel. Cuba nua, publicat per Voliana Edicions.

L’autor valencià és un escriptor veterà, que ha tractat tots els gèneres i ha guanyat una gran quantitat de premis literaris. El seu fort és la narrativa i davant de les ganes de parlar de Cuba, s’ha empescat un producte híbrid entre la ficció i la no-ficció que pot engrescar més d’un lector (sense anar més lluny, tots els que no xalen gens per un llibre de viatges segons la manera tradicional). Objectiu Fidel. Cuba nua se’ns presenta com una novel·la, però l’entramat argumental, tot i que enginyós, és prim. En realitat és una falsa novel·la, l’autor la utilitza com a vehicle per parlar-nos de la seva visió de Cuba sense menysprear la informació bàsica sobre l’illa. La veritat, el producte és sorprenent en el bon sentit de la paraula i és probable que hi trobi persones interessades.

VIATGE-FICCIÓ?

La combinació proposada és clara: ves-te’n de viatge, emporta’t aquest llibre i si t’interessa te’l llegeixes com una novel·la, si no, com una guia, i si no, com les dues coses. És distret i instructiu i no segueix, per si algú ho pensa, les regles del nou periodisme, no són articles periodístics o especialitzats passats pel sedàs d’una presentació tècnicament narrativa. De seguida es veu el que pretén. Per tant, no enganya el lector. Però amb l’avantatge afegit que, per exemple, pot transmetre a través del protagonista la seva opinió sobre els aspectes més diversos que pugui comportar la Cuba d’avui en dia, cosa que permet al lector no fer-hi cas, si no li ve de gust. Hi ha opinió política, social, econòmica, històrica, que ens arriba a través de l’experiència d’un grup de valencians una mica estrafolaris que han contractat un viatge organitzat. A toc de xiulet, no es deixen res per visitar. El lector els acompanya. I sense passar calor.