L’ESCUMA DE LES LLETRES

Tornada amb llibres

Una de les coses que cada any espero saber un cop s’ha acabat la Setmana del Llibre en Català és l’avaluació de les vendes fetes. És una mica prosaic, però també és molt important: em meravella veure com pugen any rere any. De fet, em meravellaria el simple fet que n’hi hagués. Tornem de l’estiu escurats de diners. Encara no hem cobrat la mesada de setembre, però tot i això fem un volt per les instal·lacions de la Setmana del Llibre en Català i ens gratem la butxaca. Això fa trontollar la teoria derrotista que la majoria dels catalans només comprem llibres per Sant Jordi i pel descompte. També és veritat que cada vegada més tinc la intuïció que qui compra per Sant Jordi és el mateix que compra per la Setmana del Llibre. De fet -i tant de bo no sigui així- la mateixa intuïció em porta a sospitar que qui compra llibres és el mateix durant tot l’any. Vull dir que hi ha qui no en compra mai -encara que sigui Sant Jordi- i qui en compra per hàbit -sigui Sant Jordi o no-: això ens porta al forat negre de la no substitució natural de les generacions compradores.

La cita creix en protagonisme

La Setmana del Llibre en Català també guanya importància perquè s’està plantant davant de Sant Jordi sense vergonya com a referent literari de la literatura catalana i en català. Sant Jordi, des del desembarcament massiu de les figures literàries i mediàtiques espanyoles, ja no és la festa de la literatura catalana. Està bé que vinguin, però treuen protagonisme a la nostra literatura l’únic dia de l’any que en poden tenir. Ara, la Setmana, com que agafa cada vegada més protagonisme, està aconseguint que les editorials es guardin “estrenes” literàries importants, d’autors catalans i traduccions, per a la cita literària setembrina (no us perdeu avui la presència de Paul Auster!). La teoria dels gurus editorials sobre la impossibilitat d’evitar Sant Jordi per presentar una novetat en català si vols vendre una mica s’estavella amb aquesta realitat: per Sant Jordi només venen quatre noms, bons o no, a causa de les seves característiques extraliteràries i de la promoció subsegüent que implica. En resum, que la Setmana ja està a punt per jugar la Champions de les cites literàries. Perquè s’hi venen llibres i perquè s’hi ven literatura.