MINÚCIES

Proposta modesta

El dia 25 de setembre passat, John Carlin publicava un article en un diari amb el títol “Una modesta proposta”, en què suggeria que la millor manera de solucionar el problema polític (i legal) que travessa Catalunya des de fa anys seria l’annexió de la terra catalana per part del Regne Unit o, dit al revés, que Catalunya fes un referèndum en què es preguntaria a la ciutadania si vol formar part de la Gran Bretanya en comptes de formar part d’Espanya. Carlin només veia avantatges a aquesta possibilitat, i les enumerava totes, inclosa la participació del FC Barcelona a la Champions League, un aspecte de tot plegat que preocupa a molta gent del país nostre.

No tots els lectors d’aquell article es van adonar que aquesta facècia era una glosa del pamflet que Jonathan Swift va publicar l’any 1729, quan la població irlandesa passava una d’aquelles fams que s’esdevenien periòdicament en aquella terra, especialment quan la collita de patates era insuficient, dolenta o nul·la. El pamflet s’intitulava A modest proposal for preventing the children of poor people from being a burthen to their parents or country, and for making them beneficial to the publick, i suggeria que els irlandesos pobres havien de vendre els seus fills a la gent rica, i que aquests se’ls mengessin, per superar els estats de carestia. El títol de l’opuscle es va fer tan famós que ara els anglesos el fan servir en qualsevol ocasió en què es produeix un problema envitricollat i de difícil solució. John Carlin presentava una solució satírica, molt a l’estil del clàssic Juvenal, no tant per resoldre el problema quasi crònic de la Catalunya contemporània, sinó per treure llenya del foc que enfronta avui dues sobiranies.

El problema català, que ho és de la política espanyola també des de fa segles, no admet la solució que Carlin proposava -fer-nos tots britànics-, però almenys el seu article va suposar una alenada de divertiment i de gràcia enmig d’una situació que, avui i demà, pot adquirir una certa tinta de tragèdia. Esperem que poca, o gens.

Tampoc deuen estar assabentats molts lectors d’aquest diari, i d’aquell, que Jonathan Swift -el famós autor del també satíric Els viatges de Gulliver - va ser el redactor d’un informe adreçat al Parlament anglès, en plena Guerra de Successió a Espanya -en què Anglaterra, Holanda, Àustria i una part de la població de Catalunya es van enfrontar a les forces borbòniques franceses, espanyoles i, ai las!, també catalanes-, intitulat The conduct of the allies and the late ministry in beginning and carrying the present war (1711), en què Swift aconsellava als anglesos que no es comprometessin en la Guerra de Successió; i així va succeir. Però ni l’article de Carlin ni aquest llibret de Swift (inèdit en català), probablement, no tenen res a veure amb tot el que en aquests moments està succeint a Catalunya.