L’ESCUMA DE LES LLETRES

Pel món, de llibreries

Vet aquí un llibre coral on diversos autors d’arreu del món expliquen la relació de les llibreries amb la seva vida. Es tracta de Tafanejar. Llibreries del món (Més Llibres, 2017). L’edició és a cura de Henry Hitchings i la traducció catalana dels textos ha anat a càrrec de Rubén Luzón, Nina Avrova, Jaume Ferrer, Anna Torcal i Carolina Moreno. L’editor ha fet l’esforç d’afegir un text del nostre autor Jordi Puntí per tal d’acostar la proposta a la nostra realitat. El llibre és molt atractiu perquè ens fa adonar que la relació dels escriptors amb les llibreries no és bàsicament diferent de la que pugui tenir qualsevol altre mortal a qui li agradin els llibres. Com que hi apareixen experiències de tot arreu, la fascinació és gran. T’ajuda a concretar una intuïció que tens quan vas de viatge i, sense saber per què, acabes dintre d’una llibreria, sigui la que sigui, del lloc que sigui: tal com un catòlic sap que pot anar a qualsevol ciutat del món i trobar recer en una església, així mateix els lectors en una llibreria.

Puntí es confessa

Tafanejar. Llibreries del món, en què participen autors i autores prou coneguts com ara Stefano Benni, Ian Sinclair i Elif Shafak, no pot evitar, en certs moments, el sentimentalisme. És normal: les llibreries pertanyen a un món que se’n va, almenys les que van conèixer tots aquests autors. Formen part de l’educació sentimental de cadascú i quan les evoques, és impossible no caure en la nostàlgia. Jordi Puntí, en aquest sentit, es destaca perquè és capaç de contenir el raig de sentiment i ens evoca la seva experiència a la llibreria Strand de Nova York. Puntí es va deixar perdre entre les “divuit milles” de llibres que conté (28,9 quilòmetres) durant el temps que es va estar a Nova York. I la reflexió que en fa, com a escriptor, és laberíntica, a la manera de Borges. Amb tot, des del fons del cor, no ens podem estar de sentir solidaritat absoluta per una confessió del nostre autor de Manlleu: va robar llibres a El Corte Inglés! Qui estigui lliure de pecat… Si això li comporta represàlies, proposo fer circular per les xarxes un “Jo també soc Jordi Puntí”. Bona gent que tafanegeu (i compreu) a les llibreries, aquest llibre sincer, sentimental, se us convertirà en un mirall.